Personalment, partiré d´una premissa bàsica: els símbols poden importar poc o molt a determinades, mudables, opcions plurals. Importa més, ras i curt, que la recent llei de símbols aprovada pel Parlament balear vol atonyinar el dret fonamental a la llibertat d´expressió (article 9.2 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, subscrit per l´Estat espanyol). Una aproximació crítica, no menys que jurídica, a la llei, s´aixeca part damunt de la freda exposició analítica i atansa esferes pròpies de la moral i dels valors, indefugibles quan es tracta de promoure els drets humans.
El "símbol" és un concepte jurídic indeterminat. Quan es diu "indeterminat" d´un concepte jurídic es vol dir que no es "tòpic" (identificat com un constructe de perfils definits per la tradició jurídica, encara que variable segons la cultura local); i tampoc no és "tipològic" (identificat per una definició interna de la llei que fixa límits i elimina la "indeterminació", per exemple, un tipus penal, com el "parricidi", o altra temps l´"infanticidi", fets criminals "típics", ací, però "atípics" en altres societats i mentalitats, històriques o llunyanes).
La pròpia definició de símbol el caracteritza com un element cultural d´extracció i representació múltiple, quan no ambigua, pel fet de ser convencional (DRAE, primera accepció de símbol: "Representación sensiblemente perceptible de una realidad, en virtud de rasgos que se asocian con ésta por una convención socialmente aceptada"). Símbol, convenció i un grau d´indeterminació, via percepció, són la mateixa cosa.
En virtut d´aquesta ambigüitat, la llei de símbols possibilitaria multar a un afeccionat del RCD Mallorca que exhibeixi una bandera mallorquinista a Consolat de Mar. Evidentment no passarà tal cosa. També permet multar a un professor que exhibeixi una senyera estelada en un centre públic docent. Evidentment, tal cosa sí que passarà. L´ambigüitat afavoreix el principi disciplinari, conforme al qual el Poder expressa la seva voluntat de reprimir "determinades conductes d´inscripció legal" de "determinats subjectes" i no reprimir en igual mesura "determinades conductes de la mateixa inscripció legal" d´altres "determinats subjectes", fórmula que en Dret Penal s´anomena "dret penal d´autor" o "dret penal de l´enemic". En el nostre cas, "dret disciplinari d´autor/de l´enemic". La motivació perversa ostenta una vesta jurídica. El principi disciplinari és selectiu, per tant injust per definició, per antologia.
La llei es projecta específicament en contra dels cossos docents públics. Sobre ells recau l´exigència de la nova llei en el sentit que no sols sanciona la utilització intencional dels símbols de la comunitat, sinó que, abans d´exhibir "cualquier otro símbolo diferente€.tendrá que ser autorizada (la utilización o colocación) por la consejería competente" (article 4.3 de la llei). Entitats nostrades, acreditades, han formulat pertinent queixa davant el relator especial sobre llibertat d´opinió i expressió de les Nacions Unides. Segons els signataris, el contingut de la llei "de símbols" vulnera l´article 9.2 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Com que la protesta es basa en el dret internacional, no resulta adient invocar l´article 20 de la Constitució sobre la llibertat d´expressió, tot i que els pactes internacionals subscrits per l´Estat espanyol dominen damunt la nostra Constitució interna (article 96.1 de la pròpia Constitució). Transcrivim de la iniciativa de queixa presentada davant el relator especial les següents afirmacions: "La restricció de la llibertat d´expressió no és necessària per l´assegurament del respecte als drets o la reputació alienes ni per a protegir la seguretat nacional, l´ordre públic o la salut o la moral públiques (article 19.3 del Pacte). El Govern balear justifica la restricció de la llibertat d´expressió invocant el dret a una educació imparcial... Tot i així, no estableix una connexió directa i immediata entre l´expressió continguda en símbols que puguin suposar una amenaça al dret a l´educació i resulta una mesura desproporcionada pel seu resultat, que serà el de la restricció de la llibertat d´expressió precisament de part de la comunitat educativa implicada en un conflicte provocat per polítiques públiques, en la qual gestió no han pogut participar...".
Un comentari jurídic no defugir una al·lusió elemental als defectes tècnics de la llei, en particular l´absurditat i contrarietat al sistema institucional dels postulats de l´exposició de motius, que no tenen ni cap ni centener: la imposició d´una censura prèvia pel que fa als símbols "qualsevol diferents dels oficials" (l´article 4.3 de la llei, que es farà famós) „censura prèvia que, escrita en una fórmula certament més rabiosa fou recusada pel Consell Consultiu„ es vol explicar per una "major seguretat jurídica en la matèria, evitar confusions als ciutadans i respectar els seus drets". La perversió no pot ser més atrabiliària i odiosa, per la raó elemental que una llei autonòmica no pot brindar "seguretat jurídica" en matèria de drets fonamentals. Al contrari: crea "inseguretat jurídica", en la mesura que interfereix una competència exclusiva de les Corts generals. El cinisme del legislador autonòmic, ignorant o maliciós „"no hay un simple que no sea un malicioso", segons El criticón„ arriba a l´extrem de "motivar" que el propi legislador balear és competent per acotar "els espais" en els quals "no es pot desenvolupar el dret fonamental a la llibertat d´expressió". Increïble: si aquesta sediciosa llei és sotmesa al control de constitucionalitat, l´article 4.3 serà expurgat.
També trobarem pronosticats a l´exposició de motius "€quins són els símbols que es poden utilitzar en els immobles o mobles afectes a serveis públics propis de la CAIB". Al final de tot el paràgraf apareix que tals símbols "€no han de tenir cap connotació ideològica". Altra volta, la confusió de significats és paradigmàtica: Al pronunciar "que es poden utilitzar en els immobles o mobles afectes" s´està tractant d´elements externs o decoratius, dels quals no vol la llei que compleixin una connotació representativa d´ideologia. Emperò si el símbol, pel seu contingut semàntic, no està associat a abstractes elements ideològics, sinó als elements perceptibles "mostrats" d´una realitat, resulta „ben al contrari„ que la "ideologia", accepció segona del DRAE, entronca amb un "conjunto de ideas fundamentales que caracteriza el pensamiento de una persona, colectividad o época, de un movimiento cultural, religioso, político, etc". Evidentment, la definició del DRAE no és manllevadora del concepte "secundari" de la noció "ideologia" que va difondre el marxisme, clàssica a les Ciències Socials, en el sentit de "deformació interessada de la realitat". Però tant si acceptem l´enunciat "neutre" del Diccionari com la versió "tendencial" o marxiana, la "ideologia" vol dir abstracció d´un concepte intel·lectual, abans (que no) percepció material que és la funció associada als símbols, considerats semànticament (symbolon, d´etimologia religiosa, que reuneix, que ajunta).
Així que parlar de "símbols" en una llei és un camp sembrat de mines. A ningú no se li escapa que el "símbol" no representa "per se" confrontació o divisió: hi ha infinitat de símbols "incloents", transversals, figures ideològiques mutants, comuns a governs implacables. Tot govern predica l´emblema de la pau, ¿quin la practica?
Aquest joc no és lúdic, és roí, és vulgar: deformar els mots, torçar-los, buidar la semàntica, tergiversar la tradició secular, és vulgar. Molt deplorable, però que "no posin les seves (brutes) mans damunt Mozart". Ni damunt els drets humans.
*Membre de la comissió de Drets Humans del Il·lustre Col·legi d´Advocats de les Illes Balears
