La situació és la següent: estic ajudant el meu fill amb els seus deures, fent un dictat en català perquè „com que a ca nostra utilitzem l´espanyol„ no deixi d´avançar també en aquesta llengua durant el seu any anglès. "L´hivern passat vaig anar amb la meva família a Andorra. Tots vàrem practicar l´esquí", etc. En aquest moment m´ho fan sebre: tres o quatre desenes d´energúmens han ocupat per la força la seu d´UPyD a Barcelona, han sacsejat el treballador que era allà, han penjat una pancarta al balcó "en defensa de la llengua", han estat desallotjats pels Mossos d´Esquadra sense que es produís cap detenció, i llavors s´han manifestat i han insultat els meus companys catalans davant de la seu i sota els nassos dels mossos.

Els energúmens, membres d´un anomenat Sindicat d´Estudiants dels Països Catalans, és a dir, un grup de joves separatistes sense gaire interès pels estudis però amb bastant de temps lliure per anar donant pel sac els ciutadans, i dos d´ells regidors de l´esquerra independentista, protestaven així contra la imputació de cinc dels seus companys pels actes d´agressió i coacció contra Rosa Díez a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2010.

Pel que toca a UPyD, aquests quissons de l´independentisme també seran denunciats i processats. Perquè els seus actes de vandalisme no són una protesta pacífica, com la majoria de la premsa catalana ha escrit, sinó l´ocupació il·legal i violenta, per primera vegada en la història democràtica de Catalunya, de la seu d´un partit polític, és a dir, una autèntica profanació. El que cerquen aquests fruits orgullosos del nostre sistema educatiu és impunitat, perquè la llei és per als altres: ells ja en tenen prou amb les seves banderes i les seves consignes lingüístiques, i les imputacions dels seus companys són injustes simplement perquè enarboren les primeres i criden les segones. La policia, segons va reconèixer in situ un dels mossos, tenia ordes de no detenir els radicals. Cap partit ha condemnat els fets, només a títol particular dos membres del PP i un altre de Ciutadans han enviat la seva solidaritat. La premsa escrita ha parlat de "reivindicacions", "protestes pacífiques" i similars, i l´audiovisual ha ignorat per complet aquest atemptat antidemocràtic.

La llengua, que per a jo és una eina hermosa i útil que al meu fill no li convé descuidar, però que per a aquests descerebrats no és res més que una bona coartada per les seves malifetes, no justifica els excessos que es perpetren en el seu nom. La llengua no justifica, per exemple, que a aquells que defensem una altra forma de governar-nos i posem les llibertats per davant dels mites ens cridin feixistes, com ho varen fer la nit de dijous passat a Barcelona aquests al·lots que s´omplen la boca de revolució mentre tuitegen les fotos de les seves fetes des dels seus caríssims smartphones. Perquè un es rebel·la contra el poderós; però quan un ataca els febles, com és UPyD a Catalunya, i a més rep la comprensió de la policia, la premsa i l´establishment polític, llavors no es tracta de rebel·lió, sinó d´una cacera dels que són diferents, feixisme, covardia: la fase inicial del totalitarisme. La llengua no justifica que a Catalunya alguns tenguin drets polítics i d´altres no, o que alguns exhibeixin la seva suposada superioritat moral i el seu pretès "caché" democràtic mentre els nens que foren educats a les escoles que ells varen dissenyar avui assalten la seu d´un partit que ha comès el greu pecat de dissentir. La llengua no justifica privilegis d´accés al treball o als estudis. La llengua no justifica les limitacions al comerç ni la distorsió de la història. La llengua no justifica res d´això, ni té drets, ni sent ni pateix, ni esculpeix identitats inamovibles, ni te fa millor que els altres. La llengua, si no és una eina de comunicació, no és res. I per a aquests valents que actuen gregàriament per sentir-se més forts, és clar que la llengua comunica odi i res pus.

No ho aconseguiran. Seguirem defensant els drets dels ciutadans parlin la llengua que parlin. Seguirem defensant l´imperi de la llei quan la llei ens agradi i quan no ens agradi. Maldament ens ataquin, cada vegada serem més defensant el model d´estat que ens sembla coherent amb la història (i dic amb la història, no amb els mites que, segons sembla, molts han cregut i dels quals d´altres han tret alts rendiments) i coherent amb una gestió dels recursos comuns més justa i equitativa. Seguirem defensant una educació que faci ciutadans respectuosos i no vàndals sectaris. Seguirem, i seguiré, amb totes les meves limitacions de castellanoparlant, estimant una llengua que ells no tenen cap dret d´apropiar-se, perquè és de tots. Seguiré dictant els seus dictats al meu fill, construint „jo sí„ la llengua, perquè la llengua que ells defensen no és el català, sinó el llenguatge de la por, l´odi i la discriminació. Aquests cretins no tenen res a veure amb el català, i sí amb el totalitarisme. I, per tant, sí: seguirem.

*Portaveu d´UPyD en Balears