Entenc que assumir el paper de defensor dels Ajuntaments o de l´Administració Pública sempre és complicat i, en aquests moments, més arriscat que mai. El Partit Popular, conscient del seu èxit a l´hora de criticar i dinamitar tots els intents de regular, mesurar i compensar tot allò que el mercat desitjaria vendre i comprar, ha vist una nova oportunitat per desfer-se, com sempre, dels més febles; i en aquest cas, dels ajuntaments.
El Govern de Mariano Rajoy és víctima de les seves pròpies mancances que podem trobar segellades al Pla Nacional de Reformes presentat com aval per al rescat bancari davant la Unió Europea. No és estrany, doncs, que els responsables de la Unió Europea reclamin insistentment al Govern de Rajoy que compleixi allò que va dir que faria: reduir l´Administració, reformar el mercat laboral, pujar imposts, llevar prestacions socials.... Per tant, jo diria que és una fal·làcia dir que Europa ens obliga, quan els qui ens hem obligat hem estat nosaltres...
Davant això, l´estratègia del PP és clara, no fer els deures i esperar a que la Unió Europea ens reclami els deures fets i mentre ja tenim l´enemic exterior culpable de tots els mals i que ens uneix: Europa ens mata! O millor, anem a fer els deures malament perquè ens obliguin a rectificar-los i així guanyar un temps que els ciutadans no tenim.
El projecte de Llei de Racionalització de l´Administració Local, és un episodi més d´aquesta estratègia: fer veure que racionalitzam i optimitzam l´Administració quan simplement redactam mil esborranys que canvien cada setmana i fer veure que ho canviam tot per al final no canviar res. S´ho creuran a Brussel·les?
En aquesta Llei, no trobam cap resposta als reptes del món local: ¿Quin estalvi econòmic genera aquesta reforma? ¿Quines duplicitats a l´Administració Pública hi ha i cal suprimir? ¿Com finançarem els serveis públics? ¿Perquè aquesta reforma no es fa amb la del conjunt de l´Estat? ¿Quins serveis per als ciutadans agilitza i simplifica?.... Som unes víctimes més de la fanfarroneria d´uns polítics que no donen la talla i viuen ancorats en una manera opaca de fer política.
Constantment ens trobam amb la manipulació al més pur estil dels "trileros": primer proposen llevar Ajuntaments i després regidors, llevar càrrecs de confiança, limitar els sous dels batles amb propostes de sous que estan per damunt del que cobram, llevar competències als municipis per després obrir la possibilitat de que les CCAA puguin tornar a cedir les competències als Ajuntaments...
Un nou episodi de picaresca rància que ens allunya dels llindars mínims de la decència personal i democràtica que molts exigim als polítics. Amb aquestes maneres de fer política no és estrany que molts pensin que el problema són els polítics i això aprofundeix en el descrèdit de la política.
En aquests moments calen noves formes de fer política per reivindicar-la com a palanca per sortir de la millor manera possible d´aquesta greu crisis econòmica que ens afecta i renovar esperances i il·lusions entre tots per un progrés real i equitatiu.
Amb aquesta reforma, els nostres Ajuntaments perdran l´autonomia i la capacitat de decisió sobre els serveis que presten, amb tota probabilitat perdran part del finançament d´aquests serveis que reben de les CCAA i/o de l´Estat, i això, acabarà repercutint en un major cost per als ciutadans.
La tendència reduccionista de l´Administració Pública impulsada pel Partit Popular ens condueix a la reducció dels serveis i drets públics que ens garanteixen poder donar una mà als que més ho necessiten, fer avançar a aquells que queden més enrere i, sobretot, per promoure la igualtat d´oportunitats d´accés a la justícia, la salut, a prestacions socials o a l´educació.
Avui en dia, malgrat els casos de malbaratament dels recursos públics que puguin existir, no hi ha alternativa en el món públic ni en el privat als Ajuntaments a l´hora de prestar els mateixos serveis amb el mateix grau d´eficiència, cost, qualitat, intensitat i satisfacció per part dels ciutadans i ciutadanes.
Amb tot això, veient com ens afecta als ciutadans, no farem cap passa per defensar la nostra petita democràcia local, la nostra petita autonomia, la nostra capacitat de decisió, els nostres símbols, la nostra història, la nostra identitat, en definitiva, els nostres Ajuntaments?
