Fa uns dies que a les pàgines de DIARIO de MALLORCA s´informava de les negociacions secretes entre el Govern de les Illes Balears, a través de la Conselleria de Salut, i el Rector de la UIB sobre la possibilitat de posar en marxa els estudis de Medicina a la Universitat, amb una proposta inicial d´implantar-ne tres cursos. Tot i que es tracta d´un tema que sembla el Guadiana, que apareix i desapareix a moments determinats, és evident que la implementació d´aquests estudis, només es pot fer des de la qualitat i la professionalitat amb rigor, amb serietat i amb una perspectiva de sostenibilitat en el temps.
De les informacions que apareixen a DIARIO de MALLORCA „que no han estat desmentides ni per la UIB ni pel Govern, almenys públicament„, se´n deriven una sèrie de conclusions: que hi ha un interès compartit entre ambdues institucions per raons diferents; que per a la UIB es veu com una forma de revitalitzar la Universitat; i pel Govern, com una forma de demostrar el seu interès per millorar els estudis universitaris. En qualsevol cas ens trobam davant una manca d´informació real sobre un tema que, tanmateix, necessita reflexions, transparència, dades i, el més important, una clara justificació. I és que no cal obviar que aquesta implantació es planteja en un context de retallades econòmiques molt significatives a la UIB „més de 12 milions d´euros en dues legislatures„, de manca d´ impuls a les polítiques d´I+D+i, d´un procés d´elitització universitària, i de problemes en la implantació del Pla Bolonya a molts d´estudis.
Per tant, el debat sobre els estudis de Medicina a la UIB interessa i és necessari. En aquest sentit hem de partir del fet que a la passada legislatura el Parlament de les Illes Balears va instar la Universitat a posar en marxa els estudis de Medicina. I la Universitat va fer el que tocava: en va elaborar el pla d´estudis, el va aprovar, el va enviar a l´ANECA i aquesta el va verificar. El fet que no es posassin en marxa s´ha d´interpretar en clau econòmica, en clau universitària i en clau política. Es va tractar d´una qüestió d´oportunitat, de possibilitats i de complicitats.
Són desitjables i necessaris els estudis de Medicina a la UIB? És una evidència que els estudis de Medicina suposen, d´entrada, una millora en la percepció sobre la universitat; i segurament hauria estat bo que a la UIB aquest tipus d´estudis ja estiguessin implantats des de fa anys. No obstant això, els estudis o la investigació en salut ja fa part de l´oferta docent i de recerca de la UIB. N´hi ha prou d´assenyalar l´existència del IUNICS, dels estudis d´Infermeria i Fisioteràpia, juntament amb altres estudis que tenen relació, tant a nivell de Grau com de Màster, amb les ciències de la salut.
Sens dubte, cal anar més enllà en el procés de consolidació dels estudis de Salut a la UIB. I l´alternativa no pot ésser no fer-hi res. Cal propiciar que la UIB faci un salt qualitatiu en aquest i en altres àmbits. En aquest sentit, crec que existeix una oportunitat estratègica per fer un acord entre el Govern i la UIB, per posar en marxa, com un element de diferenciació universitària, tant en general com en temes de salut, una Escola de Postgrau en Salut que tengui com a objectiu fonamental el reciclatge i la formació permanent de professionals d´aquest àmbit, amb oferta de màsters oficials, títols propis, seminaris, simpòsiums, congressos, etc. Es tractaria de bastir una plataforma que, partint de convenis amb altres universitats, integri, també, com a institucions col·laboradores de nivells diferents, els col·legis professionals relacionats amb la Salut „metges, infermeria, fisioteràpia, i d´altres„, els hospitals públics, les clíniques privades i empreses relacionades amb la salut. Amb tot, l´Escola de Postgrau en Salut hauria de defugir un plantejament exclusivament balear i erigir-se com a referent estatal, internacional, i especialment en el marc de la Mediterrània.
No entraré en el debat sobre si és això el que necessita la UIB per revitalitzar-se, perquè això requereix un altre debat de més profunditat; un debat que, malauradament, no es va poder tenir a la passada convocatòria electoral perquè va interessar a determinats sectors de la UIB -que tenen un sentit patrimonial de la universitat- que les eleccions fossin quelcom a passar de forma ràpida, sense debatre el que es volia fer ni sense concretar allà on es volia anar. I, per tant, tampoc no es va parlar de Medicina. Una llàstima.
Així doncs, la UIB, en el marc de la globalització universitària, necessita aprofundir en l´especialització i en la singularitat; necessita, des de l´altura de mires, donar resposta a nous reptes professionals, acadèmics i de recerca. I donar resposta als reptes de Salut és quelcom sobre el que cal reflexionar des del realisme, la qualitat, la innovació i la sostenibilitat de futur. Una proposta d´aquestes característiques, però, no es pot fer des de l´oportunisme o la política d´imatge.
