El poder de la mentida

Una altra falsedat és que el projecte del trilingüisme, més conegut com a TIL, figuràs en el programa electoral del PP. Aquell full de ruta, que segur que tots els ciutadans es varen llegir, deia: "Implantarem un model lingüístic que permeti als pares elegir, entre les llengües oficials de la nostra comunitat, la primera de les llengües vehiculars per a l´educació dels fills". La sorpresa va ser que la immensa majoria de pares optaren per continuar amb el català. I això no agradà gens al Govern, que, sense complexos, decidí tirar pel dret i imposà el seu propi esTIL.

Aleshores, Bauzá, farmacèutic de formació, passà per alt que el nostre mercat laboral, de doblers fàcils amb treballs no qualificats, és una temptació massa irresistible per a molts alumnes. Va preferir dir que el fracàs escolar és culpa de la immersió lingüística en català „hem de suposar que deu tenir altres estudis rigorosos que asseguren que darrere l´abandonament escolar de Canàries i d´Andalusia també hi ha l´ombra malèvola del català„.

La submisa consellera d´Educació, Joana Maria Camps, exagent immobiliària, ho té clar. En declaracions a una televisió estatal, va manifestar tota compungida que els docents illencs li han fet una vaga per haver introduït l´anglès a les aules. Quanta demagògia! Jo, fill de la dècada dels vuitanta, sempre he lamentat el meu deplorable nivell d´anglès després d´haver-lo estudiat durant més de vuit anys a l´ensenyament públic. És evident que l´actual sistema aprenentatge de llengües estrangeres necessita una revisió a fons i que s´ha d´implantar de manera gradual a partir d´infantil, tenint sempre en compte l´opinió dels experts „on és el consens promès pel PP en campanya electoral?„.

Ara, amb el TIL, però, ens trobarem que un grup de 1r d´ESO, amb trenta alumnes i del tot heterogeni, haurà de rebre, de cop i volta, una assignatura de Ciències Naturals en anglès. El professor no tendrà més remei que rebaixar el contingut de la matèria i regalar la nota per evitar el "fracàs escolar". Camps s´oblida que la majoria d´acadèmies d´idiomes aconsellen grups reduïts per aprendre bé una llengua. Quan s´implanti la nova llei educativa estatal, la LOMCE, el desgavell serà major. La coneguda com a "llei Wert" „el ministre que va dir que cal espanyolitzar els alumnes„ preveu la introducció de les revàlides, exàmens a finals de Primària, Secundària i Batxillerat, ja presents durant l´època franquista. Aleshores, el problema és que molts centres de Balears que no tenguin estipulades les mateixes assignatures en anglès no es podran afrontar en igualtat de condicions a l´avaluació. No debades, hauran hagut d´escurçar el temari per adaptar-se a la competència lingüística dels seus alumnes.

El Govern ha reincidit en la mentida en dir, en un primer moment, que fou Inspecció Educativa qui tramità els expedients sancionadors als tres directors de Secundària de Menorca que es negaren a aplicar el TIL. Després, la mateixa consellera reconegué que l´ordre havia sortit d´un alt càrrec. Ara, tanmateix, els directors més obedients se senten enganats. De res ha servit la feinada que molts d´ells han fet per acollir-se a l´article 20 del TIL que els permetia salvar al màxim el model lingüístic vigent. Aquest article ha quedat eliminat arran del decret llei que l´executiu autonòmic aprovà a corre cuita després que el Tribunal Superior de Justícia de Balears li suspengués cautelarment el seu ambiciós projecte per qüestions procedimentals. La mesura també ha anul·lat el paper dels pares en els consells escolars, que eren els que finalment donaven els vistiplau al programa lingüístic de cada centre.

Davant aquest esperit tan poc democràtic, Bauzá no té cap autoritat per dir que "el que realment és antidemocràtic és fer una crida a la vaga". Com vol que els docents no ens mobilitzem després de sentir-nos tan menyspreats? El president, però, també ha de tenir en compte que, lluny del "pancatalanisme", el que està en joc amb el sacrifici dels nostres sous és la nostra dignitat i el futur de les nostres generacions. Perplexos davant les suculentes subvencions autonòmiques concedides a col·legis de l´Opus i a fundacions per al mal d´esquena, deim prou als prop de mil companys interins que ja són a l´atur; a les retallades en els programes de reutilització de llibres de text; a l´anul·lació dels programes de reforç escolar; a la retirada de les beques menjador; a l´eliminació dels auxiliars de conversa en anglès; o a la imposició de la llei de símbols, que coarta la llibertat d´expressió. Aquestes són les famoses "autopistes de la informació" de qui ens ha de treure de la crisi? I, mentrestant, per defensar tantes mentides, Bauzá amolla els seus rottweilers més incondicionals. La còlera d´Ana María Aguiló o d´Antoni Camps contrasta amb la cara d´estupefacció de gent com Pere Rotger, que ja no sap què és la dignitat.