Cada vegada que la ciutadania de l´Estat espanyol surt al carrer per exigir un canvi de les polítiques governamentals, el president Rajoy, la sra, Cospedal, la sra Sáez de Santamaría o qualsevol dels altres dirigents i ministres del Partit Popular pontifiquen: 1) tenim la majoria absoluta que ens permet governar sense consens ni negociacions 2) qui surt al carrer són una minoria que, a més a més, desestabilitzen els esforços del Govern per sortir de la crisi i preparar un millor i immediat futur per a tothom 3) la immensa majoria, els que no surten a protestar, a molestar, a desestabilitzar, estan d´acord amb nosaltres: són els veritables i madurs bons ciutadans. La primera afirmació és certa, però amb matisos; la segona atempta clarament contra el dret de llibertat d´expressió i de manifestació, base imprescindible de qualsevol democràcia; i la tercera és un supòsit „amb afegitons finals més que discutibles„ que el propi Govern té a les seves mans corroborar.

El PP va obtenir la majoria absoluta en una democràcia parlamentària, dins la qual existeix la possibilitat de governar per decret, sense consulta i amb imposicions, però negant així l´adjectiu (parlamentària) i trabucant de manera perillosa l´essència de qualsevol democràcia moderna: el debat, la negociació, la consulta i l´opinió dels altres... i del propis. Ara diu que aquella majoria electoral continua representada en una inquietant "majoria silenciosa" l´existència i la composició de la qual caldria demostrar: pel que fa al nombre i, sobretot, quant a l´opinió. De fet, la majoria del 20/11/2011 s´obtingué mitjançant eleccions, amb un programa, un compromís, unes promeses i unes insistents, remarcades, anomenades "línies vermelles". Totes incomplides, totes traspassades: si llavors la majoria fou comprovada pels vots, la reivindicada pel PP ara (la del suport a les seves polítiques) ho podria ser mitjançant la consulta, el dret a expressar-se a través d´un referèndum, emparats en el secret del vot i l´anonimat absolut. La negativa a fer-ho conduiria el Govern a reivindicar, per coherència, reconeixements tan paradoxals com que l´abstenció (malauradament cada vegada pot ser una altra majoria silenciosa) és qui ha guanyat algunes eleccions recents i no pas qui s´expressà mitjançant la papereta oficial amb el nom del seu partit. Perquè, de fet i independentment d´allò que cadascú votàs o pensàs aquell proppassat 20 de novembre, el que tenim ara és un veritable i absolut capgirament del que se´ns oferia; i no sembla que l´adduïda "pressió dels mercats" o la "globalització irrenunciable" sigui el punt central. En aquest cas, per entendre, tal vegada calgui mirar el dit que assenyala la lluna.

Les profundes retallades de drets, de sous, d´oportunitats, de conquestes socials obtingudes amb molt esforç, ni són propostes novelles i obligades ni neixen just ara sustentades en una delirant lectura de la crisi o en una pitjor i suposada intenció de superar-la.

El Govern no és que estigui, com afirma, fent el que no voldria fer, sinó que feia anys que volia fer el que ara està fent: sia en el terreny de la política econòmica, sia en el de la sistemàtica destrucció de les estructures de redistribució i de recerca de la igualtat, sia en el de les llibertats civils i polítiques.

És cada cop més evident que davant la situació creada, altres polítiques fiscals, laborals, educatives, sanitàries, de defensa dels drets fonamentals i universals, ara conculcats, són possibles.....i són ben necessàries.

I, sobretot, polítiques fetes no des de l´excusa de la naturalització, de la fal·làcia del "no tenim altra opció que obeir les ordres dels especuladors financers", de continuar i alimentar el joc pervers de la dèria del gran casino. No, sinó amb més i més profunda democràcia.

I és d´això, de més democràcia, del que hem vengut a parlar aquí. I del veritable frau al sistema electoral democràtic que el Govern del Partit Popular està perpetrant mitjançant lleis, mesures, decrets que són, exactament, el que deien que mai no farien si guanyaven les eleccions: una política que ens duu, irremissiblement, a un empobriment brutal i estructural de la majoria i a un engreixament inenarrable de les arques d´una exigua minoria; a la ignorància i al buidament absolut de les idees de ciutadania i democràcia que ens retorna a 60, 70 anys enrere.

El referèndum a què ara donam suport és només una primera passa d´exigència democràtica d´allò que el Partit Popular prometia al programa electoral del 20 de novembre del 2011: un contracte ferm amb el seus electors... i, per derivació, amb tota la ciutadania.

Però allà, en aquell programa, no hi eren ni l´abaratiment de l´acomiadament ni la seva innegable i clara conseqüència: atur creixent de forma exponencial i treballs residuals i denigrats; ni la individualització de les relacions laborals. Ni tampoc no hi apareixien l´enderrocament de la sanitat i l´educació públiques, ni la pujada d´impostos indirectes que incrementen la desigualtat i directes aplicats només als assalariats. No hi trobàvem la impunitat de la corrupció i la mentida sistemàtica del bancs ni la transformació del deute privat en públic. Ni la destrucció de les idees i les estructures redistributives de l´Estat, les de la justícia gratuïta i universal, de l´equiparació dels espais socials i dels drets de dones i homes, de l´esclafament de la Llei de dependència, de la criminalització del dret a l´avortament i a la lliure i autònoma decisió de les dones sobre el propi cos...

Per tot això, la Constitució, aquesta malmenada Constitució, de vegades ignorada, amagada, segrestada, falsament protegida, altres mudada en allò més essencial (l´autonomia de les decisions democràtiques en el propi país) en poques hores, ens ofereix una eina profundament democràtica: el referèndum. Diu l´article 92.1: "les decisions polítiques d´especial transcendència poden ser sotmeses a referèndum consultiu de tota la població". Idò, no trobarem millor ocasió. Exigim un referèndum amb caràcter vinculant sobre les retallades.

El señor Rajoy i el seus ministres insisteixen una i altra vegada que les seves polítiques són suportades per les "majories silencioses", terrible expressió que ha fet fortuna i que mutila de soca-rel la idea del control democràtic: deixau doncs que parlin al referèndum. Sinó potser seran majories, però silenciades.