A la ciutat de Palma en quatre anys (2008-2011) la mitjana d´atur registrat ha crescut un 79,2%. És a dir, l´any passat hi havia una mitjana de 35.734 palmesans i palmesanes que reunien tots el requisits formals „ que no són pocs!„ per ser considerades aturades registrades. Val a dir que en aquests quatre anys de crisi l´atur registrat ha crescut a Palma 9,7 punts més que a Balears i que el creixement de l´atur a la capital de les Illes Balears, malauradament, no afluixa tal com demostra el fet de que la mitjana del primer semestre d´enguany ja és de 38.827 persones aturades i inscrites com a tals a les llistes del SOIB. Amb tot, la importància de l´atur a Palma es compren millor si es té en compte que l´any passat concentrà de mitjana el 42,9% del total d´atur registrat a Balears mentre que la població de Palma representava un 36´6% de la població de Balears.

Aquestes dades ja són pou significatives per interessar-se per l´impacte de la crisi en el mercat laboral de la ciutat; però n´hi ha més: l´atur de llarga durada creix un 15,3%, passant d´un 18,4% l´any 2008 a un 33,7% l´any 2011; els nous contractes registrats cauen un 26,5% i, alhora, els contractes temporals pugen casi tres punts fins arribar a l´impressionant percentatge del 89%. Això passa en un context en el que la ciutat de Palma ha perdut una mitjana de 20.806 llocs de treball un total de 1.714 empreses i 3.318 autònoms. És a dir, vivim a una ciutat amb una creixent part de la ciutadania en atur, amb més persones que estan més de dotze mesos ininterromputs en demanda d´ocupació, amb menys contractacions però més temporals i precàries. Palma s´ha convertit, en aquest darrers anys, en una ciutat en la que la demografia empresarial va a la baixa.

D´aquestes coses, amb més detall i profusió de dades, parla el darrer número de la revista digital Temes Socioeconòmics que la Fundació Gadeso acaba de publicar. A partir d´aquestes dades interessa fer una doble reflexió:

La crisi, que té l´origen en les profundes desigualtats produïdes per les polítiques econòmiques neoliberals hegemòniques en els darrers anys, té uns efectes particularment punyents en els àmbits urbans. És a dir, les ciutats tenen la seva pròpia biografia i relat de les víctimes principals d´aquesta crisi i és que "La crisi econòmico-financera materialitza els seus impactes principals als territoris fortament urbanitzats, que presencien amb certa perplexitat i comprensible angoixa el creixement accelerat de la desocupació, la reducció de les inversions privades i públiques i la transferència de fons públics al sector financer sense que això es tradueixi en crèdits. A això s'afegeix la pèrdua dels habitatges hipotecats per falta de pagament, l'extensió de la pobresa i de la marginalitat i un creixent sentiment col·lectiu d'inseguretat i incertesa". Aquesta cita pertany al llibre de Jordi Borja "Llums i ombres de l´ urbanisme a Barcelona" i, tot i que ja figura al text del Temes Socioeconòmics Gadeso titulat "La crisi i els ciutadans de Palma", l´he volguda dur a aquest article perquè, en la meva opinió, resumeix mol bé la literatura que hem pogut consultar sobre crisi, ciutats i ciutadania.

La segona reflexió va lligada a la pèrdua de la qualitat de la democràcia que provoquen els efectes de la crisi. L´atur massiu, la precarietat laboral convertida en inestabilitat de projecte personal de vida, l´atur de llarga durada, les desigualtats creixents i la pèrdua d'estatus socioeconòmic de molta gent i, sobre tot, la insuportable incertesa de millora, provoca el que alguns analistes socials anomenen "erosió de la ciutadania". Dit amb unes altres paraules, la combinació de manca d´ocupació i de polítiques únicament d´austeritat que debiliten els serveis bàsics de l´Estat del Benestar produeix un debilitament de la democràcia, entre d´altres coses, perquè és quasi impossible comptar amb ciutadans i ciutadanes amb igualtat d´oportunitats i amb possibilitats plausibles de progressar. Aquest deteriorament de la qualitat de la democràcia es produeix a tot arreu, però a les ciutats, com ara Palma, el fenomen de pèrdua d´empatia amb les institucions democràtiques és major. No és l´únic causant, però el fet de que a les grans orbes les xarxes informals (familiars, veïnals, etc.) per fer front a la crisi siguin més difuses que a altres indrets fa que aquesta flaquesa de la democràcia sigui major.

És a partir d´aquestes consideracions que s´han d´entendre les propostes incloses al Temes Socioeconòmics Gadeso dedicat a Palma: Un Pacte per a l´Ocupació com a conseqüència del diàleg social entre el Govern de Cort i els agents socials i econòmics de la ciutat i el suggeriment a la xarxa associativa palmesana d'incloure en les seves prioritats la cohesió social, són algunes d´aquestes propostes. Les potencialitats de Palma per a la creació d´ocupació, i, alhora, assegurar cohesió social, són evidents. El Govern de Cort té instruments per aconseguir-ho (Consell Social de la Ciutat, Observatori Municipal, Palma Activa....) Val la pena intentar-ho.