La idea i la pràctica de progrés no sempre ha aportat ni innovacions ni millores respecte del que, en principi, venia a substituir, per llençar-lo per sempre al fems, com a cosa obsoleta i com a impediment i tot per al futur de la humanitat. Es pot dir que, en efecte, hem progressat en molts aspectes de la vida i del pensament; la ciència i la tecnologia ens han reportat enormes beneficis que ens han millorat la salut, el benestar quotidià, i tants àmbits que serien llarg d'esmentar.

Tal vegada, el que en deim progrés no ha arribat, o no ens ha interessat que hi arribàs, a d'altres indrets del viure o potser passa que el significat més comú que concedim al concepte de progrés és de més difícil clarificació. Posem el cas de les arts. Els llibres ens diuen que les arts han "evolucionat ", que les tècniques artístiques canvien, per superar-les, d'una època a una altra. És possible que així sigui. Tanmateix, ens podríem topar amb qüestions que no tenen fàcil solució. Hi ha qui diu que, a tall d'exemple, l'escriptura per ordinador ha canviat de manera notable el treball dels escriptors, però ens podríem plantejar si tal fet farà que s'escrigui "millor" que abans, de quan es feia amb ploma, o amb les Olivetti; de la mateixa manera, seria complicat atrevir-se a defensar que la Commedia del Dante és una obra més rude poèticament que La terra gastada d´Eliot.

I no parlem de quan ens referim al sempre llenegadís terreny de les relacions humanes. D'acord que, d'entrada, és massa còmode, a més d'injust, confrontar sense matisos els valors del passat i els del present (trampa en què hi queim massa vegades). Sense dubte, no gosaríem afirmar de manera taxativa que la gent avui som més maleducats que abans. Encara que hi hagi alguns indicis que confirmin tal afirmació. Una de les causes per ventura en sigui una vulgarització del concepte de democràcia. Aquesta, l'entenem a la babalà; veim en la democràcia una mena de festassa permanent en què ens conferim la llibertat, una altra gran paraula mal usada, per fer el que ens roti. I allò que s'hauria de fer entendre a tort i a dret és que justament les democràcies demanen que deixem a casa les llibertats preses massa a la lleugera i mirem de no fer gaire l'annerot.

Una petita mostra, insignificant si es vol, dels dubtes que pot arribar a aixecar el concepte de progrés. S'ha observat que en les nostres societats s'han volatilitzat en el tracte corrent, llevat de comptades excepcions, els usos tradicionals dels tractaments, vostè, i vós, arrasats pel més "igualitari" tu.Pràctica rere la qual s'hi amaguen força símptomes d'alguns mals de la nostra societat; unes dosis d'ignorància (com la que considera que tractar de vós algú és tractar-lo de vell; com si ser vell fos una tara; a part que els components de les llengües no es computen per l'edat), uns altres de mala educació i altres d'una concepció errada de la igualtat i de la democràcia. Una certa jerarquització social, ni que sigui en els tractaments personals, i sense que faci falta arribar a les consideracions que Joan Coromines feia per al català, el qual considerava que l'extensió del tuteig provenia "dels mortals enemics de la nació, i contraris intransigents de l'educació, política i universitària del país", és no només justa sinó també necessària.