L'anunci per part de l´Administració de la reforma de l´actual LOE per la LOMCE (Llei per a la millora de la qualitat educativa) ha determinat que, un cop més, molts professionals de l´ensenyament observem amb escepticisme els canvis que ens esperen una altra vegada. Aquesta desconfiança està provocada per la manca de voluntat de la classe política d´establir un acord marc que, d´una vegada per totes, doni estabilitat a l´educació.

Si retrocedim una mica en el temps, ens hem de remuntar necessàriament al 1970 per trobar la darrera disposició que canvià gairebé del tot l´estructura del nostre sistema educatiu: la Llei General d´Educació (LGE), dissenyada per l´equip del ministre Villar Palasí, és, segurament, la norma més rellevant promulgada d´ençà de la Llei d´Instrucció Pública decretada el 1857 per Claudio Moyano „coneguda com a Ley Moyano i vigent fins a la Segona República„ que establia l´obligatorietat de l´ensenyament primari.

En principi, la LGE gaudia d´una notable intencionalitat renovadora en el sentit que pretenia sobretot assegurar fins als 14 anys l´escolarització per a tota la població, mitjançant la fusió de l´ensenyament primari i el batxillerat elemental en un únic període denominat Ensenyament General Bàsic (EGB) de forma similar al que havien fet altres països europeus durant els anys 40 i 50. Alguns aspectes de la llei resultaren força discutits com ara el paper de la Formació professional de primer grau (l´FP-1), que es convertí, de fet, en un cul de sac on hi acabaren la gran majoria d´alumnes amb fracàs escolar a l´EGB. Tornarem ara a una situació semblant amb l´establiment d´itineraris per a l´alumnat en acabar 3r d´ESO tal com preveu la LOMCE?

La Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE) „promulgada a finals de 1990„ possibilitava la flexibilització curricular a partir de la presa de decisions dels equips docents, centres i administracions autonòmiques i es reafirmava en el model comprensiu d´ensenyament fins als 16 anys, entès com una pràctica educativa que ofereix un nucli de continguts bàsics per a tots els alumnes d´una determinada etapa madurativa. Això retardava al màxim la seva distribució en itineraris, mòduls o demés alternatives de formació, fet que sempre ha tengut opinions a favor i en contra. En qualsevol cas, els resultats obtinguts per la LOGSE tampoc no foren els esperats perquè, entre d´altres motius, no disposà del finançament necessari. Realment qualcú recorda si mai hi ha hagut doblers per l´educació a l´estat espanyol?

El govern Zapatero va derogar la Llei Orgànica per a la Qualitat de l´Educació (LOCE) „promulgada el desembre de 2002 per un dels darrers governs Aznar i que de fet no arribà a entrar mai en vigor„ mitjançant la Llei Orgànica d´Educació (LOE) de maig de 2006 que de qualque forma donava continuïtat a les mediocritats del sistema anterior. El seu darrer ministre d´Educació, Ángel Gabilondo, intentà sense èxit un consens de tots els estaments de l´àmbit educatiu. Ho tornarà intentar durant aquesta legislatura el ministre Wert? Què s´hauria de fer perquè els polítics abandonin definitivament la voluntat d´utilitzar l´educació per fer la seva política?

Ara, i com no podia ser d´una altra forma després del canvi polític consumat després de les eleccions generals del passat novembre de 2011, l´educació es veurà afectada per una nova reforma legislativa a partir de la modificació de determinats articles de la LOE, la incorporació d´altres i la formulació de disposicions addicionals de nova planta. Aquesta "rentada de cara" de la LOE conformarà la nova LOMCE, que de qualque forma vendrà a ressuscitar, en part, l´esperit de la "non nata" LOCE. Vertaderament qualcú és capaç d´entendre la necessitat de tot aquest enfilall legislatiu? Hi ha qualque país del nostre entorn amb un seguit de canvis educatius com els que es donen a l´estat espanyol on hi ha un fracàs escolar galopant? Segur que no.

Juan Carlos Tedesco, que fou molts d´anys assessor de la UNESCO en temes educatius, comentava que des que una reforma educativa es posa a rodar fins que és avaluable passen no menys de quinze anys. Doncs bé, d´ençà que tenim democràcia „35 anys„ el nostre sistema educatiu ha passat d´una manera o altra sota el pal·li de la LGE, la LOGSE, la LODE, la Reforma de les Humanitats, la LOCE, la LOE... i ara la LOMCE. A Finlàndia, per exemple, ja en fa trenta que els polítics entengueren la necessitat de dotar a l´educació d´estabilitat legislativa i els canvis sempre són consensuats. Els excel·lents resultats obtinguts constantment per aquest país a les proves PISA avalen del tot aquesta mesura. I, per cert, a Finlàndia s´ha passat d´un sistema força centralitzat a un altre on els centres disposen d´una elevada autonomia curricular. Aquí, en canvi, hi ha opinions en el sentit de retornar totes les competències educatives a l´estat central. Qui ho entén?

Quines seran les conseqüències que tendrà la LOMCE? De moment esperarem que l´avantprojecte de llei es concreti i s´aprovi. En qualsevol cas, els tràmits parlamentaris dificultaran que la seva entrada en vigor es dugui a terme abans del curs 2014-15, perquè també s´hauran de promulgar tots els decrets, ordres i disposicions necessàries per la seva aplicació als centres docents. Això garanteix la inestabilitat del sistema els propers cursos: una vegada més haurem d´arrossegar dos plans d´estudis distints mentre el nou s´acomoda i l´actual s´extingeix. Les editorials de llibres de text tenen feina assegurada.

Mentrestant, els professionals de l´ensenyament procurarem impartir dins les aules uns currículums que, pel que sembla, tenen els dies comptats i esperarem no haver-nos d´adaptar a més adversitats com les que ens han plogut darrerament de per tot.