Fa uns dies es va publicar l´esborrany d´avantprojecte de la Llei reguladora de la convivència escolar i de l´autoritat del professorat dels centres educatius de les Illes Balears. Entre els principis que inspiren aquesta proposta, destaca el reconeixement del professorat com a principal factor del procés educatiu. Així, a l´exposició de motius s´hi pot llegit el següent: "el professorat presta un servei essencial que l´administració educativa posa a disposició dels ciutadans... S´imposa la necessitat d´un reconeixement institucional i legal de l´autoritat del professorat que estimuli al mateix temps el seu reconeixement social". I aquesta declaració d´intencions, com és natural, es reflecteix a molts passatges del document.: especialment a l´article 5, referit a la funció docent. Per altra banda, es posa de manifest la necessitat de la participació i col·laboració de tots els membres de la comunitat educativa en l´educació dels nostres fills i filles. La proposta recull, en bona mesura, les aportacions que es fan, pel que fa a aquests aspectes, a l´actual decret de drets i deures dels alumnes vigent, i defineix el marc del règim disciplinari del personal docent i no docent. Per totes aquestes raons, la publicació de l´esborrany és una bona notícia, al marge de tots els matisos, legítims i necessaris, que s´hi puguin adduir.

El passats dies, però, a través d´alguns mitjans de comunicació, es van publicar interpretacions d´un únic punt d´un article de l´esmentada proposta de Llei (en té 155), segons les quals el document obriria el camí per a que el professorat no manifesti la seva opinió i pugui ser acomiadat per expressar-la. En poques paraules, s´alertava d´un atemptat contra la llibertat de càtedra. Era inevitable que aquestes especulacions encenguessin els ànims de les persones afectades. Per això, em sembla important aclarir algunes coses.

En primer lloc, encara que sigui de passada, val la pena recordar que aquests titulars apareixen el mateix dia que hi ha convocada una protesta contra les retallades a l´educació, tres dies desprès d´haver publicat la proposta. Els titulars, i les opinions que en ells es transmeten, demostren que no s´ha tingut cap consideració cap a les persones que han desenvolupat la seva tasca amb total objectivitat i neutralitat per oferir una proposta a la societat. També obliden que l´esborrany encara ha de ser enriquit amb les al·legacions, aportacions i comentaris de tota la comunitat educativa, així com del Consell Escolar de les Illes Balears i, finalment, del Parlament de les Illes Balears.

Però més enllà d´això, naturalment, ja hauran endevinat que aquestes interpretacions, en la meva humil opinió, no s´entenen de cap manera ni tenen el més mínim rigor. Quan l´esborrany parla de "violació de la imparcialitat, objectivitat i neutralitat en l´exercici de les seves funcions realitzant actuacions que expressin posicions personals, familiars corporatives, polítiques, clientelars o qualsevol altra que, utilitzant les facultats que té atribuïdes, pugui vulnerar aquest principi", no hi ha la més mínima intenció de vulnerar el dret a càtedra, ni molt menys s´afirma que el professorat podrà ser acomiadat per expressar opinions personals. De fet, aquí no hi ha cap invent, res que no estigui present a la llei 7/2007 de 12 d´abril del Estatuto Básico del Empleado Público i a la llei 3/2007 de 27 de març de Funció Pública de les Illes Balears, on es fa referència al deure de "servir amb objectivitat als interessos generals i exercir amb imparcialitat les seves funcions". Així, la única intenció d´incloure les paraules que he citat abans en la proposta de llei és emmarcar el règim disciplinari del personal docent i no docent.

La llibertat de càtedra és un dels nostres drets fonamentals recollits en la Constitució: ho sé, entre d´altres raons, perquè com a docent he pogut exercir-la i ho seguiré fent. Aquest dret es consolida en la història espanyola com al dret a la lliure expressió del professor universitari, entenent la docència com a projecció de la seva tasca investigadora. Òbviament, en l´actualitat aquest dret ha evolucionat cap a l´ensenyament no universitari a través d´algunes sentències del Tribunal Constitucional. Quan es refereix a l´ensenyament no universitari, la llibertat de càtedra es limita per les característiques pròpies del lloc que ocupa el docent. És a dir, que la llibertat de càtedra ha d´encaixar de forma respectuosa amb una sèrie de situacions que la delimiten clarament: l´ideari o caràcter propi dels centres educatius, el principi de neutralitat ideològica de l´ensenyament públic, les normes d´organització i funcionament del propi centre, el projecte de direcció, el projecte educatiu, els currículums de les matèries que imparteix, els acords metodològics i pedagògics de la comissió de coordinació pedagògica i del claustre de professorat, el principi d´absència d´adoctrinament, la lleialtat a la Constitució... i l´existència de factors com la maduresa crítica i personal de l´alumnat. I tal com ha declarat el Tribunal Constitucional, la llibertat de càtedra consisteix en la possibilitat de expressar les idees o conviccions que cada professor assumeix com a pròpies en relació a la matèria objecte d´ensenyament (sentència 217/1992).

En definitiva, la proposta de llei no té la intenció de menyscabar cap dret. Es limita a ser coherent amb l´estructura legal actual, i amb el sentit comú. Altra cosa és que es vulguin encendre polèmiques en moments importants, com el de la convocatòria legítima d´una manifestació, o com el de l´exposició pública d´una proposta de normativa reguladora de la convivència. D´aquesta, els professionals que s´han dedicat en cos i esperit a elaborar-la tan sols esperen que, si finalment és aprovada, pugui contribuir a la millora de la qualitat educativa. Per aconseguir-ho, estaria bé que el debat fos més rigorós.