Siti, de nacionalitat indonèsia, amb dos fills, treballava com empleada domèstica a Aràbia Saudita. Des de l´any 2000 està condemnada a mort. Va ser detinguda en relació amb l´homicidi de la persona per qui treballava. Durant l´interrogatori policial "confessà" l´homicidi. El seu procés no comptà amb garanties jurídiques necessàries: no tenia advocat per a la seva defensa i no va poder entendre adequadament la sentència, perquè no hi havia cap intèrpret durant el judici en àrab, idioma que no entén correctament. A més, la policia sospita que Siti pateix problemes psicològics, però no ha rebut cap assistència mèdica.

Arreu del món, moltes veus s´aixequen en contra de la pena capital, i a poc a poc, l´abolició d´aquesta pena avança: dels 193 estats membres de l´ONU, a 175 d´ells no es registraren execucions durant el 2011. Dels G-20 només Estats Units, la Xina i Aràbia Saudita practicaren la pena de mort. A països com la Xina, Corea del Sud, Malàisia i Taiwan hi hagué debats significatius sobre la pena capital. A l´Àfrica, Nigèria confirmà la seva moratòria a les execucions, i Sierra Leone anuncià públicament que es sumava a la mesura. A pesar de que Orient Pròxim i nord d´Àfrica es veieren afectats per una agitació política a gran escala, a Bahrain no s´executà a ningú i el nou govern de Tunísia adoptà diverses mesures per reduir l´aplicació de la pena de mort.

En canvi, Bielorússia segueix essent l´únic país d´Europa on es duen a terme execucions; Aràbia Saudita ha triplicat el nombre de morts per la pena capital que s´aplica per a penes com la violació, l´assassinat, el tràfic de drogues o la bruixeria; tres persones varen ser executades a l´Iran per delictes comesos quan eren menors d´edat... En total, vint països aplicaren la pena capital, i segons les xifres oficials que maneja Amnistia Internacional, 18.750 persones estan condemnades a mort. Les xifres reals són segurament molt majors, perquè països, com la Xina els consideren secrets i no els publiquen.

És important insistir en els arguments en contra d´aquesta pràctica: que no té cap efecte dissuasiu, que és irreversible en cas d´error, que es dirigeix especialment cap a minories i opositors polítics, que és immoral, que és contrària al suprem dret a la vida i no és més econòmica que la cadena perpètua „als EUA informes contrastats ho demostren„. Aquestes afirmacions estan sobradament demostrades en estudis reconeguts, en la història dels innocents executats o en el dolor que es perpetua en els familiars dels condemnats.

Alguns casos són especialment colpidors, com les dones acusades d´adulteri a Nigèria o Iran, algunes d´elles amb fills petits, condemnades sense proves o obligades a auto inculpar-se. El fet que la forma d´execució sigui la lapidació ha mobilitzat a milers de ciutadans i ciutadanes al nostre país que han participat a través de "ciberaccions". I les hem aconseguit aturar: una mostra de que no és cert allò que sentim sovint: "tanmateix no es pot fer res...".

La lluita contra la pitjor de les formes de tortura, la pena de mort, és llarga però des de fa anys es produeix un lent retrocés, bé perquè els Estats la deixin d´aplicar (retencionistes), bé perquè les eliminin de les seves lleis: l´abolició universal de la pena de mort és possible amb l´ajuda de tots.