Com així no podem tenir un bisbe mallorquí?

No és possible, degut al poc espai que permet un article periodístic, parlar de la procedéncia dels 65 bisbes que des de l´any 1238 prengueren possessió de la mitra de Mallorca. El primer bisbe de Mallorca fou el català Ramon de Torrelles. Ens cenyim, per tant, des del principi del segle XIX als nostres dies, temps que, més o manco, coneixem i no està tan lluny de les nostres generacions.

En primer lloc, partim de què en tot aquest trajecte, com també en el segles anteriors, la procedència dels bisbes, tant a Mallorca como a les altres diòcesis de l´estat espanyol, no ve sempre de la mateixa diòcesi ni del mateix arquebisbat a que la diòcesi pertany. Hi ha hagut bisbes que han anat a regir diócesis ben llunyanes del seu lloc de naixement. No fa falta adduir exemples. Però, crec que pot esser positiu pegar una ullada al manco a la procedència que han tingut els bisbes que han regit la nostra diócesi de Mallorca durant aquests dos segles passats.

També observam curiosament que ens hem de traslladar a 1730-1743 per fer la troballa d´ un bisbe català a la nostra diòcesi (bisbe Pañelles Escardó, benedictí de Monserrat). De llavors ençà, cap català ha ocupat la nostra seu mallorquina, sens dubte perquè un bisbe català a Mallorca aniria, inclús inconscientment, a favor del moviment catalanista que des de fa temps flueix a les nostres illes i que tal volta seria rebutjat pels qui estan en contra del rebombori tant social com polític que arriba del Principat a la nostra illa.

Ha d´ésser, per tant, un bisbe valencià el que precisament i necessàriament ha d´estar al front de l´Església mallorquina? Des de 1800, hem tingut a Mallorca cinc bisbes valencians (Cervera, Domènech, Hervàs. Úbeda i Murgui) que ens han governat en total 56 anys, que vénen a ésser una quarta part del temps des de 1800 als nostres dies. S´argumenta que, com què València és l´arquebisbat que ens agombola i ens nodreix, també aquest arquebisbat ens ha de subministrar bisbes per a les nostres diòcesis de Balears, com ho ha fet aquests darrers anys en què simultàniament han presidit les tres diòcesis balears tres bisbes valencians. Però, hem insinuat abans que els bisbes poden venir de qualsevol punt del territori espanyol, com, en efecte, ha passat així entre nosaltres en moltes ocasions.

Por ésser, i ha d´ésser, en aquest moment un bisbe mallorquí el sucessor del bisbe Jesús Murgui a la nostra diòcesi? De vegades, no sovint, regeix una diòcesi un bisbe nadiu de la diòcesi. Precisament, ara el bisbe Murgui va a la seva terra. Administren ara Barcelona i l´arquebisbat de Tarragona dos catalans. A les diòcesis d´Euskadi hi ha tres bisbes bascos. A Galícia són més d´un i més de dos els bisbes gallecs. La nunciatura sol mirar que no faltin de quan en quan els bisbes, procedents de la mateixa diòcesi o regió, però també fa que aquests no sovintegin. D´aquesta manera, aquesta mescladissa sol ésser beneficiosa per a la diòcesi. Tampoc val apel·lar que ningú és profeta a la seva terra, doncs a Mallorca han emergit profetes d´aquest mateix rocam de poderosa veu i de fets eminents.

A Mallorca, emperò, detectam que des de 1947 (i són 65 anys) no podem lluir cap bisbe mallorquí i des de 1968 (i són 44 anys) cap bisbe mallorquí.ha anat destinat a cap diócesi espanyola. I això crida un poc, o un molt, l´atenció, essent així que tant el bisbe Úbeda, que va conviure entre nosaltres des de 1972 a 2004 i el bisbe Murgui (2004-2012) van declarar d´una manera pública i formal que ells, per la seva part, desitjarien que sortís per a bisbe de Mallorca un bisbe de les nostres files eclesials autòctones.

També aquest rierol tan eixut de bisbes mallorquins, que hem hagut de destriar dins territori espanyol en aquesta segona meitat del passat segle, contrasta amb el raig abundós de bisbes que va generar Mallorca els anys anteriors a 1968. En efecte, si miram des del 1800, és a dir, durant el temps, que comprèn 168 anys, es consagraren per a diòcesis espanyoles 14 bisbes mallorquins, que foren: Bernat Nadal Crespí, bisbe de Mallorca de 1794 a 1818; Miquel Salvá Munar, d´Algaida, bisbe de Mallorca, de 1851 a 1873; Mateu Jaume Garau, d´Inca, bisbe de Menorca,1858 i bisbe de Mallorca de 1873 a 1886; Joan Maura Gelabert, de Palma, bisbe d´Oriola, de 1896 a 1910; Pere Joan Campins Barceló, de Palma, bisbe de Mallorca, de 1898 a 1915; Antoni Massanet Verd, de Palma, bisbe de Segorbe, de 1908 a 1911, en què morí, als 46 anys d´edat; Josep Miralles Sbert, de Palma, bisbe de Lleida el 1914, bisbe de Barcelona el 1926 i arquebisbe-bisbe de Mallorca de 1930 a 1947. Gabriel Llompart Jaume, d´Inca, bisbe de Tenerife de 1918 a 1922, de Girona, de 1922 a 1925 i de Mallorca, de 1925 a 1928; Mateu Colom Canals, de Sóller, bisbe auxiliar de Toledo (1921), passant a titular d´Osca de 1922 a 1933; Joan Perelló Pou, de Santa Maria del Camí, bisbe de Vic, de 1927 a 1955; Bartomeu Pascual Marroig, de Palma, bisbe de Menorca de 1939 a 1967; Francesc Planas Montaner, de Palma, bisbe d´Eivissa de 1960 a 1970 (morint a Palma el 1985); Miquel Roca Cabanellas, de Palma, bisbe de Cartagena, l´any 1966, passant a Arquebisbe de València el 1978; i finalment, Miquel Moncadas Noguera, de Muro, bisbe de Menorca de 1968 a 1977, passant a Solsona de 1977 a 1989.

Per poblacions mallorquines tenim en aquests dos segles set bisbes de Palma, dos de Sóller, dos d´Inca, un d´Algaida, un de Muro i un de Santa Maria del Camí. Alguns d´aquests bisbes mallorquins foren eminents com Bernat Nadal, Miquel Salvà, Pere Joan Campins, Josep Miralles, etc. El qui més temps fou bisbe va ésser Úbeda: 32 anys, del 1972 a 2004. El segon fou el bisbe Salvá: 22 anys. L´estada més curta d´un bisbe mallorquí a Mallorca fou la del bisbe Llompart: tres anys. Però aquest havia estat abans bisbe de Girona i de Tenerife. Dos dels nostres bisbes foren religiosos: Colom, agustí; i Perellò, dels Sagrats Cors.

Durant el segle XIX, 52 anys tingué la diòcesi de Mallorca bisbe mallorquí i 37 anys bisbe de fora de Mallorca. En el sigle XX, en canvi, només foren 35 anys que Mallorca obtingué bisbe mallorquí i 61 anys bisbe, de fora de Mallorca. Els anys restants foren de "seu vacant".

Malgrat tot el que hem exposat, personalment creiem que tornarem ara a tenir un bisbe valencià. Hi ha sis bisbes actualment que vendrien amb molt de gust a Mallorca, el bisbe d´Eivissa, monsenyor Juan Segura; el de Menorca, monsenyor Giménez; monsenyor Benavente, bisbe auxiliar de València, el bisbe Salinas, de Tortosa, el bisbe Piris, de Lleida (tots els anomenats, valencians) i el bisbe Taltavull, menorquí, bisbe auxiliar de Barcelona, que opinam que el nunci no el deixarà sortir d´aquest terreny. Veurem prest o tard per on vola i es detura l´esperit sant, sempre en companyia „clar„ de la mà del nunci apostòlic de Madrid i acompanyat, sens dubte, dels bons consells del president de l´Episcopat espanyol, monsenyor Rouco Varela.

Ah, i per qué no podem enlairar fumata blanca, com ho vàrem fer, abans de venir monsenyor Murgui, i dir quins podrien ésser els noms del clergues mallorquins que en aquesta hora podrien ésser guipats per l´esperit per a una aventura tan encisadora. Segurament, com passà fa vuit anys, ens equivocarem. No hi fa. Vet aquí, idò, i no poseu mals ulls pel nostre atreviment, noms, que podrien sortir a rotlo dins una quinela episcopal pròxima: monsenyor Joan Bauçà, degà de la Seu (68 anys), que fa vuit anys ja crèiem que el dit de l´omniscient l´havia senyalat; Sebastià Salom Mas (68) actualment fervorós missioner a Burundi, Àfrica; Andreu Genovart Orell, actual rector de Manacor i antic administrador diocesà quan morí el bisbe Úbeda (68); Teodor Suau Puig, director actual del Cetem i vicari episcopal de Formació (65); Lluc Riera Coll, vicari general durant l´episcopat del bisbe Murgui (64); Nadal Bernat Salas, actual vicari judicial i president de la delegació de Vida Consagrada (42), etc. Que prest, més bé que tard, poguem donar una bona benvinguda a l´esperit amb el seu acompanyant.