Se m´ha demanat per part de les associacions de pares i mares d´alumnes que, en qualitat de jurista, doctor en Dret, i exdefensor del menor de la comunitat autònoma, em pronunciés sobre la polèmica referida a la campanya de protesta "Així el meu fill no comença" promoguda per determinats col·lectius de pares d´alumnes. Dir que sóc poc amic de les polèmiques i que, simplement, aprofitaré l´avinentesa per aclarir un grapat de conceptes jurídics referits a la no assistència dels alumnes a classe. La primera distinció que s´ha de fer és entre absentisme i desescolarització. Un alumne absentista és aquell que estant escolaritzat (és a dir matriculat) deixa d´acudir de manera reiterada a classe. Un alumne desescolaritzat és aquell que ni tan sols està inscrit en un centre educatiu.
A Espanya, al contrari que a altres països occidentals, és un deure l´escolarització dels nens en les etapes d´educació obligatòria. En l´àmbit autonòmic l´absentisme escolar ve marcat per tres normes bàsiques: la llei 17/2006, de protecció de la infància i adolescència a Balears; el decret 121/2010, de drets i deures de l´alumnat; i la instrucció de la direcció general d´Ordenació Educativa en matèria d´absentisme pel curs 2011-2012. L´article 36.1 de la Llei 17/2006 obliga a l´administració a elaborar plans per evitar l´absentisme escolar i garantir l´escolarització obligatòria. L´article 36.2 obliga a denunciar els casos d´absentisme, desprotecció i maltractament per part dels centres escolars. En aquest sentit, durant la passada legislatura es va aprovar el protocol unificat en Matèria de Maltractament Infantil que inclou un full específic pel sector educatiu que integra l´absentisme i la no escolarització. Aquest concepte d´absentisme va referit a un absentisme continuat i greu, sent un indici socioeducatiu d´una situació de desprotecció familiar integral del menor. El decret 121/2010 preveu que serà cada centre educatiu, a través del seu reglament de funcionament (ROF), el que establirà com actuar davant l´absentisme (article 26.3). A més, aquest decret preveu, de forma molt innovadora, una espècie de dret de vaga pels alumnes a partir de tercer d´ESO que no vulguin acudir a classe per reivindicar alguna causa (article 14). Esmentar, per últim, que la instrucció d´Ordenació Educativa estableix que s´haurà d´actuar notificant l´absentisme als pares a partir de cinc faltes acumulades d´assistència en primària (article 3.2.1) i catorze en secundària (article 3.2.2).
En resum, l´absentisme és un indici de desprotecció integral del menor, i, per tant, ve sent observat i investigat per l´ordenament jurídic, arribant-se inclús, en els casos més greus, a una actuació protectora de fiscalia de menors. Aquest concepte jurídic d´absentisme no té res a veure amb deixar d´anar a una o dues classes com a acte de protesta, i, de cap manera, es pot confondre.
