Com cada any en aquesta època, ja arribat la calor, la vegetació comença a estar disponible per cremar i la campanya d´extinció d´incendis forestals ja és a ple rendiment. Avions, helicòpters, tanquetes, brigades, bombers, etc. ja estan preparats per sortir davant qualsevol avís d´incendi a zona forestal.

Recordem que, després d´una sèrie d´anys immillorables pel que fa a superfície forestal cremada, entre els dos darrers anys, ja han cremat més de 3.000 ha a les illes, exactament el mateix que durant els 15 anys anteriors. En aquest sentit, el 2010 i especialment el 2011 han estat anys difícils, que segurament tots recordarem.

Qué ha passat aquests dos anys? Els mitjans d´extinció s´han relaxat? Hi ha hagut un augment del nombre de piròmans? Hi ha hagut onades de calor extraordinàries? És el canvi climàtic? Res de tot això, l´explicació és més simple.

De tots és sabut que les Illes Balears s´ubiquen a l´arc mediterrani, en una latitud caracteritzada per hiverns suaus i estius secs i calorosos. Els nostres boscos, matollars i carritxars estan formats majoritàriament per espècies mediterrànies de caràcter piròfit. Això vol dir que han après a conviure i a reproduir-se amb el foc, amb el qual han evolucionat des de fa anys.

Cada any els diferents mitjans d´extinció i com no podrien fer d´altra manera, apaguen de la forma més ràpida possible tots els incendis forestals que es produeixen. I així ho han de fer està clar. El problema és que minimitzar la superfície cremada, de forma continuada, i durant una sèrie llarga d´anys, el que provoca és una acumulació de biomassa forestal o combustible, que tard o d´hora acabarà cremant, amb el que s´anomena un Gran Incendi Forestal. Això és el que s´anomena la Paradoxa de l´Extinció. I serà així perquè el nostre paisatge forestal viu amb el foc i del foc. I per això, a través del control estricte de tots els petits incendis, a través de la cultura de "Ni un foc" sostinguda durant molt de temps, estem provocant un règim de grans episodis cada sèrie d´anys. I normalment, aquests grans incendis resten fora de qualsevol capacitat d´extinció. Un exemple és l´incendi de Morna, el qual no es va poder controlar ni amb tots els mitjans possibles (aèris, terrestres, militars de la UME, etc.) i que es va estabilitzar quan va arrribar a la mar.

Quina solució hi ha? La solució, obviament, no es deixar que tots els petits conats cremin lliurement sino que recau en evitar la "no gestió" global a l´entorn forestal. Cal evitar la cultura de "si no és toca, millor". I doncs, que significa gestió? En primer lloc, gestió no té res a veure amb disposar de més avions, de més batallons de la UME o de més personal de guàrdia.

Gestió és apostar per l´aprofitament sostenible dels boscos des de l´administració a través de la planificació forestal (recordem que és un recurs material i energètic renovable), integrar les cremes de gestió durant l´hivern com a una eina més, reduir la incertesa jurídica existent en matèria d´inversions en l´àmbit forestal (especialment als espais naturals protegits) o apostar de forma decidida per l´aprofitament de la biomassa.

I és precisament aquesta darrera opció la que creiem que pot esdevenir una triple oportunitat: reduim el risc d´incendi forestal, valoritzam un recurs renovable present a les illes a través de l´aprofitament de la biomassa (font renovable prioritzada per l´objectiu 20-20-20 de la Comissió Europea) i afavorim la creació de llocs de feina i riquesa en l´àmbit agroforestal.

Així doncs, aprofitant que l´any 2012 ha estat declarat per les Nacions Unides com l'any internacional de l´energia sostenible i que actualment s´està redactant el Pla Forestal de les Illes Balears (aplaudim aquesta iniciativa, la qual ja haviem sol·licitat des de fa anys), reclamem que aquesta eina no sigui "paper mullat" sino que sigui un full de ruta consensuat des de tots els punts de vista que permeti entrar a gestionar les nostres masses forestals, especialment de cara evitar els Grans Incendis Forestals i a donar valor als nostres boscos.