Aquests dies, els equips directius dels instituts de secundària de les Illes Balears hem començat a treballar en la planificació del curs 2012-13. Ho hem fet a partir d´una previsió d´alumnes per aula que serà €com a mínim€ de 30 a l´ESO i 36 al batxillerat. Segons els nostres càlculs, aquesta pujada de les ràtios significa a l´illa de Mallorca la pèrdua d´un centenar de grups, catorze a l´illa de Menorca i una trentena a les Pitiüses.
Els directius volem cridar l´atenció de l´opinió pública posant de relleu que omplint més les aules no serà possible de cap de les maneres millorar els resultats i que el més probable és que empitjorin, que es deteriori la convivència als centres i que deixem de rendibilitzar els esforços dels cursos passats.
En anys anteriors, tot s´ha de dir, els resultats no han estat tan satisfactoris com ens hauria agradat. Tots ho sabem, però el que sí que hem fet és compensar les desigualtats. L´educació pública, gràcies als recursos que hi ha abocat la societat, ha aconseguit la inclusió de tota la població escolar i uns estàndards de cohesió social que ens han de satisfer i omplir d´orgull a tots, treballadors del sistema educatiu i ciutadans de les Illes Balears.
Ja hem tengut ocasió de dir-ho a tots els llocs de debat on hem estat presents: els centres educatius de la xarxa pública de les Illes Balears han fet una cabdal contribució al benestar de la nostra població estudiantil i les seves famílies i ho hem fet comptant amb la professionalitat del professorat i la capacitat d´organització i lideratge dels directius.
Què ens trobam ara pel curs vinent? Menys recursos humans i materials amb una reducció del 30% en les assignacions econòmiques als centres, ràtios més altes, pèrdua en l´autonomia dels centres per poder fer front a mesures organitzatives que palïin les retallades, increment de les hores de docència i per tant atenció a més grups i menys temps per a famílies i per tutoria... És aquesta l´educació pública que volem? La pregunta l´adreçam ara a la societat de les Illes Balears, que sigui conscient del que ens estam jugant. Què volem pels futurs ciutadans? Ho deim perquè la sortida a la crisi depèn del capital humà ja que els joves hauran de competir amb altres joves de països molt més preparats que nosaltres.
La ciutadania ha de saber que els centres som la clau de volta del sistema. Si l´administració ens deixa en situació de precarietat no en sortirem com a societat. Pot semblar una més de les declaracions catastrofistes que se senten actualment, però no per això és menys certa.
Una organització independent i prestigiosa com la consultora Mckinsey, en un informe mundial del 2010 en el qual analitza la millora del sistema educatiu de vint-i-cinc països, conclou que sols dues de les estratègies aplicades en les reformes educatives han produït resultats de millora: autonomia per als centres i reducció de les ràtios. Avui no parlarem de l´autonomia dels centres ni de la rendició de comptes €tot i que és un dels cavalls de batalla dels directius moderns€ però sí que hem de parlar dels mecanismes que estableixen els països per garantir que "tot" l´alumnat progressi. Implementar sistemes i mecanismes de suport específic que garanteixin que "tot" l´alumnat puguin beneficiar-se d´una instrucció sòlida i aplicada amb corresponsabilitat és l´única manera d´elevar els estàndards de "tot" l´alumnat.
Si ara feim servir el símil del president Bauzá sobre les autopistes de l´educació, volem suposar que ell es referia a obrir nous carrils que permetessin circular a diferents velocitats. Amb l´augment de les ràtios, no hi haurà nous carrils i els que ja existeixen es col·lapsaran, la circulació s´alentirà i fins i tot provocarà que alguns es quedin a les voreres, aturats, obstaculitzant la circulació de la resta.
Si fins ara això s´ha pogut evitar no ha estat per tenir autopistes de cinc carrils €mai n´hem tengudes€ sinó perquè hem comptat amb la generositat, l´energia i el talent dels professionals més engrescats que han trobat la manera d´implementar les millors pràctiques docents i organitzatives. Ara això ja no serà així, els nostres centres estan €com a poc€ confusos, desconfiats i decebuts.
Si el curs que ve hem de dirigir els centres amb més alumnes per aula i menys professors ens situarem a tocar l´os del sistema, esquinçant els lligaments que han permès la inclusió, la cohesió, la convivència i els bons resultats d´una part del nostre alumnat.
L´administració ha de saber que sense comptar amb els professionals €professors i directius€ que vulguin anar una mica més enllà no hi ha millora possible. Si en els propers dies no hi ha una rectificació per part de l´administració en relació a les ràtios, si no proposen micropolítiques per a cada centre, no hi haurà manera d´atendre apropiadament a tot l´alumnat, no hi haurà disponibilitat per atendre les famílies, no hi haurà treball en equip i cooperació. I sense poder desplegar aquestes estratègies no hi haurà millora.
És per això que els directius de la xarxa pública reclamam del govern de les Illes Balears idees clares i sentit de futur ja que la crisi ens ha ensenyat que les hipoteques que férem ahir han estat la ruïna d´avui.
(*) Respectius presidents de les associacions de directors de secundària de Mallorca, Menorca i les Pitiüses
