Quo Vadis Mallorca?

Si un horabaixa d´estiu un va fins a la caleta de Portals Nous, se sorprendrà en veure que tot i que es troba a una zona urbanitzada, la mar, les roques, els pins encara manen en aquest bell racó de Calvià. Però si un s´acosta a l´arena, observarà un fenomen singular, la majoria de gent s´acaramulla a la part més interior de la platja. L´observador atent immediatament se n´adonarà que això passa perquè quasi tota la platja està en ombra. I si un aixeca el cap veurà que el que produeix aquesta gran ombra es un edifici de 15 plantes construït quasi al damunt de la platja. És l´antic hotel Aguamarina.

L´any 1995 s´aprovà a la nostra comunitat el Pla d´Ordenació de l´Oferta Turística. Per als que crèiem amb l´urbanisme, se´ns obrí una esperança. Es va arribar a dir que si Balears havia estat la zona que va donar nom al fenomen de la destrucció del litoral, amb la aplicació d´aquest Pla podríem demostrar que també érem capaços de reparar tantes malifetes. El POOT, que és així com l´anomenàrem, i desprès el Pla Territorial de Mallorca imposaren que els distints planejaments municipals amb zones costaneres turístiques, havien de definir propostes de millora per a aquestes. I per això van tenir assignades un número d´hectàrees de possible creixement, per poder traslladar i finançar les operacions de millora de la costa.

Han passat més de quinze anys i ni el municipi turístic amb més capacitat de gestió i recursos, que és Calvià, ha acabat de definir i realitzar cap d´aquestes operacions. És cert que el pla era molt complex i ambiciós i que també a dia d´avui consideram que les zones posteriors dels nuclis costaners són tan valuoses com les costaneres i per tant que la solució de permetre nous creixements per traslladar i esponjar no acaba de ser la mes optima. Però mentrestant els edificis han anat envellint i tot i que podríem dir que ja s´han amortitzat abastament, ningú ha plantejat que els mes agressius haurien de quedar fora d´ordenació.

Mentrestant ha arribat la crisi econòmica i amb ella la sensació que desapareguda la construcció com a motor econòmic, l´únic que ens queda és el turisme i que, per tant, aquest ha de tenir carta blanca. Les darreres noticies aparegudes en premsa són com a mínim bastant inquietants. Pareix esser que ja ens podem oblidar de qualsevol possible demolició i que anam cap una perpetuació dels edificis més aberrants del nostre litoral. I si això era mal de passar amb hotels ja veurem si a més a més se´ls permet canviar l´ús i passar a ser residencials.

Potser ens ho hem guanyat a pols, i la balearitzacio –com pensàvem ingènuament– no ha mort sinó que reviu i amb més virulència, ja que ara som plenament conscients del que feïm: Estam premiant als que varen destruir el nostre paisatge. Com si l´única manera d´atreure noves inversions consistís en revalorar tots els edificis que avui en dia serien inadmissibles i per contra castigar aquells que pel motiu que fos no varen sobreedificar ni destruir el territori. Podem imaginar la sorpresa del nostre visitant de la caleta de Portals quan ara mateix pot veure que la "mole" està envoltada de bastides i que s´està consolidant la malifeta d´aquest edifici que, ell tot sol, pertorba l´encant de tot l´indret. Segur que deu pensar que això és un malson, sobretot quan l´informen que es tracta d´un "projecte estrella" i que ha de servir per revalorar tota la zona. No estaria de més també fer-li saber el que conten que va dir Joan Miró quan veia el que s´estava construint a prop de ca seva a Cala Major: "els mallorquins són beneits".