No és senzill acotar amb precisió els llindars de quin és l´abast del col·lectiu dels autònoms. Com a mínim hi ha dos tipus d´activitats socioeconòmiques lligades a la figura legal de l'autònom: la que realitza aquella persona que regenta el seu propi negoci i la de qui té una relació de dependència amb un sol subministrador d´activitat, és a dir, els anomenats Treballadors Autònoms Econòmicament Dependents (TRADE). El que si és fàcil de concloure és que la figura de la persona que treballa com a autònom ha canviat molt en aquestes darreres dècades. Durant bona part del segle passat no hi havia massa possibilitats de considerar que algú pogués ser treballador i autònom alhora. La persona treballadora era, en exclusiva, assalariada i aliena a qualsevol dels riscs que comporta l´autoocupació o l´emprenedoria. Però les coses han canviat força i després d´uns inicis on l´activitat social i econòmica dels autònoms era escassa i concentrada en activitats de baix valor afegit (agricultura, artesania) o en el comerç de bens de consum imprescindibles, hem passat a l´escenari actual amb una proliferació del treball autònom a tota classe d´activitats econòmiques, fins i tot en aquelles que requereixen fortes inversions.
Sense massa possibilitats de equivocar-se és pot afirmar que la modificació sectorial de l´activitat econòmica que du l´expansió del sector serveis i els canvis operats en el model d´empresa (del fordisme a la externalització mitjançant la subcontractació) són les causes històriques de l´augment del nombre d´autònoms. Més recentment els problemes i la manca de dinamisme del mercat laboral i algunes polítiques públiques d´incentivació, com ara la capitalització de la prestació d´atur, han fet que avui per avui aquest col·lectiu sigui un col·lectiu molt nombrós i d´una importància socioeconòmic cabdal. Tant és així que la UE hi presta atenció fent que la promoció del treball autònom esdevinguí objectiu important de la celebèrrima Estratègia de Lisboa, i l´estat espanyol posa en marxa –amb un desenvolupament desigual- la Llei 20/2007, de 11 de juliol , de l´Estatut del treball autònom.
Des de la Fundació Gadeso hem volgut fer un aproximació a la problemàtica d´aquest col·lectiu que en termes quantitatius són a la nostra Comunitat Autònoma en torn a vuitanta mil persones, però que des de la vesant econòmica, social i sociològica tenen una importància superior a les xifres de les persones d´alta al Regim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social. El que és segur és que el conjunt dels treballadors, treballadores i professionals autònoms de Balears és un col·lectiu prou colpejat per la crisi. Per corroborar-ho basta recordar que si comparam el nombre d´afiliacions d´autònoms del mes de juny de 2008 amb el mateix mes però de 2011, observarem que la pèrdua d´afiliacions d´autònoms conseqüència de la crisi és de 7.871, és a dir un -9,37%.
Al número 4 de Temes sociolaborals Gadeso (www.gadeso.org) hi trobareu –tot i que les estadístiques de l'Observatori del Treball de les Illes Balears (OTIB) i del IBESTAT són molt deficitàries- abundant informació sobre la realitat d´aquest grup de treballadors i professionals a les Illes Balears. A tall de exemple paga la pena citar que, amb una mitjana de 88.333 l´any 2008 és l´any amb el record d´afiliacions a la Seguretat Social al regim especial de treballadors autònoms; que el sector serveis lidera, amb un percentatge entorn al 70%, la composició sectorial de la població d´autònoms o que la construcció aporta entorn al 19% d´efectius al total d´autònoms i de l´any 2008 al 2010 baixa un 19,38%. Però, tal vegada el més il·lustratiu -i alhora un bon resum de l'estat de la situació- és el perfil de l'autònom de les Illes Balear: Home de nacionalitat espanyola, d´una edat entre els 40 i els 55 anys, amb un negoci de 5 o més anys d´antiguitat, sense assalariats i en el sector serveis i cotització mínima a la Seguretat Social.
Aquesta darrera característica del perfil –la de la cotització- explica en bona part la evident insuficiència de la quantia de les prestacions de la Seguretat Social. No debades, segons la darrera dada disponible, la pensió mitjana dels autònoms (setembre 2011) fou de 533,90 euros, és a dir trenta i vuit punts per davall de la mitjana del conjunt del sistema que es situava en 736,90 euros.
Tanmateix el que crec més important és treure conclusions assenyades per millorar la situació d´aquestes persones. És per això que -encara que només sigui per obrir el debat- avancam algunes idees: Per una banda les administracions públiques haurien de mantenir -amb la racionalització escaient- les ajudes per a l´orientació de la viabilitat i consolidació dels projectes d´emprenedoria dels autònoms; per una altra considerem útil el manteniment del recolzament públic a l´associacionisme dels autònoms i l´existència de campanyes conduents a la disminució de l´economia submergida en general i en particular la que provoca l'existència dels "falsos autònoms". I per acabar a la Fundació Gadeso pensam que la problemàtica d´aquest col·lectiu ha de formar part d´una estratègia balear per a l´ocupació el més consensuada possible. Per aconseguir aquest objectiu hi ha dos àmbits en els quals s´hauria de treballar l´acord: La renovació l´any 2012 del Pla d´Ocupació de les Illes Balears per assolir el consens amb els agents socials i econòmics i amb les associacions del món dels autònoms i la tramitació parlamentaria de la llei de suport als emprenedors i a la micro, petita i mitjana empresa de les Illes Balears hauria de ser el marc per a el consens polític. Tan de bo sigui així i sumen emprenedors restant precaris.
