16 de abril de 2011
16.04.2011
Tribuna

Balears, única comunitat sense Pla Forestal vigent

16.04.2011 | 08:30
Els terrenys forestals, juntament amb els agrícoles i els costaners, són de ben segur, els principals responsables del paisatge més preuat i valorat de les nostres illes. Segons les dades del tercer inventari forestal nacional, el 42% de la superfície de les Illes Balears està classificada com a terreny forestal. Aquesta superfície arriba al 56% en el cas de Menorca. D´aquest mateix inventari, es desprèn que la superfície forestal de les illes s´ha incrementat de manera significativa durant els darrers trenta anys, i és probable que segueixi augmentant, donades les actuals condicions legislatives i socials en matèria agrícola, urbanística i forestal. Però una dada molt significativa que es pot desprendre dels tres inventaris forestals publicats a les illes, és que els nostres boscos estan "madurant" i s´estan envellint. Quina importància té això? Doncs de ben segur que molta, ja això fa perillar la persistència de les nostres masses forestals. Un bosc envellit, que no es pot regenerar de manera natural, és un bosc vulnerable front als elements pertorbadors, tals com incendis forestals, sequeres, plagues, temporals de vent, etc. de la mateixa manera que ja no compleix de manera eficient amb les seves funcions protectores, d´increment de la biodiversitat, i sobretot de mitigació del canvi climàtic.
Quina importància tenen els boscos per a la societat i per a la mitigació del canvi climàtic? Els boscos generen nombroses externalitats positives per a les societats que els envolten. A més, el creixement de les masses forestals és el responsable del major percentatge d´absorció de CO2 atmosfèric. Així i tot, aquesta absorció es redueix quan les masses estan envellides i fosilitzades, com és el cas dels boscos les illes Balears. Per tant, calen boscos joves i sans, per a absorbir gran quantitat de CO2 i mitigar així l´efecte del canvi climàtic. La gestió forestal pot ser un punt clau per assolir els compromisos estatals signats en el Protocol de Kioto.
Com s´ha arribat a aquesta situació a les illes? Doncs l´abandonament de l´explotació forestal per la poca rendibilitat dels productes forestals i les dificultats econòmiques, tècniques i legals que tenen els actuals gestors i propietaris de les finques forestals de les Balears, han fet que ens trobem davant d´uns boscos envellits que estan fregant la fossilització i que ens hipotequen la seva regeneració i, per consegüent, el seu futur. A tot això, s´ha d´afegir l´actual problemàtica de súper població de cabres assilvestrades present a la serra de Tramuntana, que ha arribat a límits insostenibles amb la regeneració natural. Calen polítiques serioses de control de la població de cabra assilvestrada per a garantir el regenerat natural a la serra.

Ara bé, estem fent tot el possible per a canviar aquesta situació? La resposta és que no. L´actual falta de planificació i de gestió forestal, unida a la manca d´una legislació forestal autonòmica i a legislacions proteccionistes excessives, que fan que la única gestió forestal possible sigui la no gestió, contribueixen en certa mesura a aquest envelliment dels boscos. Les Balears és una de les poques comunitats autònomes de l´estat que no disposa de legislació forestal autonòmica. En una societat com és la balear, on ho tenim tot o gairebé tot regulat (la caça, els arbres singulars, la ramaderia, la pesca, la construcció...) ens oblidem del 40% de la nostra superfície i apliquem una legislació estatal bàsica (llei 43/2003, de 21 de novembre, de Forests) que no deixa de ser bàsica i que no acaba de resoldre els problemes que presenten els nostres boscos, ni de bon tros resol les demandes de la societat balear. Una legislació bàsica que agafa de referència per al seu desenvolupament un reglament preconstitucional (485/1962, de 22 de febrero, del Reglamento de Montes) i que, com a conseqüència d´això, la major part del seus articles estan derogats per lleis posteriors. Aquesta situació, fa que la gestió de les finques privades sigui un vertader calvari per als seus propietaris.
A més, per si encara això no fos prou, les illes són la única comunitat autònoma de l´estat espanyol que no disposa de Pla Forestal vigent, una eina indispensable per a la planificació de la gestió dels boscos illencs i per a la creació de llocs de feina al medi natural. La comunitat autònoma de les Illes Balears, un cop més, no ha fet els seus deures.

Davant d´aquest panorama legislatiu que fa difícil poder planificar i ordenar la superfície forestal per a la seva gestió, des del col·legi professional d´Enginyers de Forests, demanem al conjunt de les forces polítiques de les illes Balears que, durant aquesta campanya de promeses electorals i sobretot durant aquesta nova legislatura propvinent, no es deixin de banda els nostres boscos, no es deixi de banda el paisatge, principal valor d´aquesta terra per al turisme i que, de manera urgent, s´adapti la normativa estatal a les particularitats de la nostra terra, perquè de ben segur que els boscos i la societat de les illes Balears s´ho mereixen. Lluitar i apostar pels boscos de les illes és lluitar i apostar pel turisme i pel benestar de la gent d´aquesta terra. De ben segur que val la pena.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

¡Síguenos en las redes!