Advertència prèvia: Consider absolutament imprescindible que, abans d´escriure aquest article, deixi ben palesa la meva total conformitat amb la sentència que condemnà Eugenio Hidalgo a una pena de presó, l´enderroc de la seva casa il·legal i el pagament, per part d´ell, de la despesa causada per aquesta feina. Deixant ben clara aquesta postura, comencem.

Quan vaig veure les imatges, als periòdics i a la televisió, de les feines de tomar la casa d´Eugenio Hidalgo, per compte seu i per ordre judicial, em va fer mal de cor veure com una obra tan ben feta, un xalet tan ajustat a l´estil rural mallorquí, amb teules, folrat de pedra i tots els ets i uts per esser considerat una caseta típica de Mallorca, queia lentament per acabar essent una vergonyosa runa i convertir-se en un terreny –que no solar– més pla que el palmell de la mà.

Si es pot dir que el cor pensa, diré que, mentre el meu lamentava aquell espectacle, el cervell l´aplaudia, perquè els que, de veres, creiem en la Justícia, per més que aquesta falli tant com una escopeta de fira, hem d´estar a les verdes i a les madures, especialment si no consideram que fer justícia equival a prendre venjança. D´aquí, per exemple, que jo no estigui a favor de la pena de mort, perquè té més de venjança que de justícia. Tomar la casa d´Hidalgo no és venjança: és justícia. Però fa mal d´ulls veure-ho. Als que volen venjança supòs que en gaudiren.

Immediatament després, mentre seia a la meva butaca de braços (i orelles) de pensar, em va venir al pensament la imatge del delinqüent, empresonat a Ciutat i tenint que bestreure els doblers per a pagar el desfer allò que ell havia fet malament. Pobre homo! Vaig pensar. Jo aquí, tan feliç, assegut tranquil·lament a ca meva, davant la mar del port de Palma, i ell entre reixes Déu sap fins quant! Jo sense xalet i ell també. Quin beneitarro! I que em perdoni. Déu ser que ha calat en mi aquella màxima del dret que diu: odia el delicte i compadeix el delinqüent. Sobre tot si és tancat entre reixes i jo sóc lliure com un ocell.

Però també vaig reflexionar damunt el següent: si hom va a Andratx o al port i demana a qualcú que no sigui de la zona, que cerqui una construcció, del tipus que sigui, que s´ha de tomar i el seu propietari ser condemnat a quatre anys de presó, vostès creuen que, abans d´arribar a la de n´Hidalgo, no en trobaran més de mil? En tot el Port d´Andratx i el municipi, la única construcció il·legal és la de n´Hidalgo? En tot Mallorca no hi ha ni hi ha hagut cap xalet, casa, caseta, edifici d´apartaments, hotel o urbanització que mereixin ser tomades i els seus promotors empresonats?

Què passa amb tot el que es veu al Port d´Andratx? Què passa amb els constructors dels xalets, tan il·legals com el de n´Hidalgo, que es bastiren a Lluc Alcari? Què passa amb totes les casetes de fora vila, fetes per a tenir-hi eines del camp i que han acabat essent quasi iguals a la de n´Hidalgo, convertides en segones residències? Què passa amb tots els hotels que aixecaren més pisos, ocuparen més metres quadrats dels autoritzats o que construïren, al seu costat, els típics annexes? I què me´n diuen dels edificis d´apartaments amb els fonaments dins la mar?

Qualcú em vol fer creure que tot el desastre que es pot veure a Mallorca no és res i que l´únic que les autoritats han detectat mal fet és la caseta de n´Hidalgo i ell l´únic que ha de fer presó? Tant beneits mos creuen? La caseta de l´ex-batle és il·legal, però i les altres mil? Bé està la casa tomada, bé el culpable a la presó, però malament del tot si les autoritats es creuen que nosaltres, el poble sobirà, a més som beneits i xotets de cordeta, pensant que ja en tenim prou i que ens donam per satisfets amb aquesta mostra sense valor de símbol. Que no es creguin que som beneits. En volem més

Post scriptum.- La venguda del Papa a Espanya ha demostrat el seu tarannà tolerant i progressista més enllà de que, com fa la dreta de la caverna espanyola, hagi comparat la situació de l´Espanya actual, a la del 1935. Abans, emperò, es donà una bona penyora de la seva tolerància deixant que una divorciada, després casada per l´Església, li besàs la ma i, després, li donàs la seva benedicció papal. Amén.

Jacint@planasisanmarti.cat