El franquisme va malacostumar l´Església Catòlica espanyola promulgant lleis que seguíen el dictat de l´Església: el que era pecat, era delicte. Els posaré un mínim exemple: l´Església considerava pecadors els homosexuals i el franquisme els considerava delinqüents i establí una "Ley de vagos y maleantes" per a perseguir-los i castigar-los. Aquesta llei, totalment irracional, considerà a un metge de Ciutat, dels que tenia més pacients, un "vago y maleante" per esser homosexual. També abolí el divorci civil i anul·là, amb caràcter retroactiu, tots els divorcis de la República de tal manera que un cosí de mon pare, que s´havia divorciat i tornat a casar els anys trenta, fou considerat bígam i el franquisme li anul·là, aquest si, el segón matrimoni. I així seguiriem ad libitum. No els vull cansar més.
L´Església espanyola, que havia beneït els canons de Franco duia sota pal·li a ell i la seva esposa quan entraven a les esglésies i catedrals espanyoles. I el dictador tenia el privilegi de triar els bisbes espanyols. Ben segur que monsenyor Camino hauria tengut el seu placet. Així que l´Església s´acostumà a tenir las lleis espanyoles a la mida dels seus desitjos. I a Mallorca ja diuen que més val matar un home que donar-li un mal vici.
Per ventura matar és massa i jo no hi estic d´acord. Però el mal vici dels bisbes de creure que l´Estat és al seu servei, encara dura. I ningú no els pot fer entendre que les lleis religioses (catòliques) són de la seva competència, però les civils (còdig civil, còdig penal, de circulació, etcètera,) són competència exclusiva de la societat civil. Posem per cas, el matrimoni. Ni ha de dues castes: civil i religiós. Abans anàven junts, però ara, amb la pre-democràcia que tenim, dues persones poden optar per un o altra. Si una parella només es casa per l´Església, és casada davant aquesta, però és fadrina davant l´Estat, de manera que a cadascú, el que és seu.
Però no, l´Esglèsia s´oposa al divorci civil (manco el de na Letizia) com si consideràs que el casament davant un jutge és cosa seva. I que la anul·lació d´un contracte civil com és el casament civil, també és cosa seva. Ells creuen tenir el dret de vetar les lleis civils i posar cullerada als assumptes de l´Estat. A cap civil se li passa pel cap que l´Estat vulgui ficar el nas a les lleis de l´Església Católica.
Ara mateix, monsenyor Camino (el llinatge pot ser casual, però és molt significatiu) acaba de dir, oficialment, que qualsevol parlamentari espanyol que voti a favor de l´avortament serà automàticament excomunicat. El greu de tot això és que els polítics espanyols s´han quedat tan tranquils. Qualcún, fins i tot, ha donat una passa envant donant el seu nom per a ser excomulgat per monseyor Camino. Altra cosa seria si l´inquisidor els amenaçàs amb retirar-los la Visa o la tarjeta d´El Corte Inglés.
I és que ja n´i ha prou de aquest no voler entendre que el que regula l´Estat és tot el que son relacions civils i no religioses i el que regula l´Església són les qüestions religioses i en absolut les civils. Si la dictadura les va confondre, la democràcia, encara que sigui tan feble com la que tenim, les separa absolutament. Si Montesquieu va deixar ben clara la separació entre els poders de l´Estat, sembla que l´Església encara no s´ha enterat de dues coses: que aquesta institució no és un poder establert i que, si ho és de facto, no hi pinta res al Parlament.
La llei de l´avortament el que pretén es evitar la pràctica ilegal de la interrupció dels embaraços que provoca morts i altres desastres. I el que no vol és posar a la presó a les pobres dones que es veuen abocades a l´avortament. Un exemple molt modest: jo sóc contrari a l´avortament i estic a favor d´una llei reguladora d´aquesta pràctica, com no estic a favor del robatori, l´assassinat, la prostitució, la corrupció política o la pederàstia dels capellans i estic a favor de les lleis que s´hi apliquen.
Monsenyor Camino no vol veure que una cosa son les lleis civils i l´altra les religioses. Encara viu en temps de Franco. El que podria fer, en lloc d´excomunicar els representants del poble, és predicar a totes les jovenetes de la seva diòcesi, que mirin de no quedar embaraçades i si hi queden, que no avortin i tenguin l´infant, mem quin èxit tendrà. Aquesta és la seva missió i no la de fer d´inquisidor. Amèn
jacint@planasisanmarti.cat
