Senyor ex-president: Voldria recordar-li una escena de la pel·licula Vencedors i vençuts on es tracta d´un dels famosos judicis de Nürenberg que no és el principal sino que afectà els jutges del règim nazi. El president del tribunal és un jutge nordamericà de segona o tercera fila, interpretat per Spencer Tracy, que acaba condemnant els corruptes prevaricadors alemanys. Un d´ells, que encarna Burt Lancaster, una vegada sentenciat i acabat el judici, demana parlar amb el col·lega nordamericà per explicar-li perquè començà a dictar sentències injustes a fi de bé, per evitar mals majors. Però el nordamericà li respòn, deixant-lo, una vegada més sense defensa: "desenganyis, quan vostè va dictar la seva primera sentència injusta, molt petita i plena de bona intenció, segons vostè, allí començà tot".
Déu m´en guard de comparar persones i situacions, però li he de dir, respectuosament, que al meu parer, el Partit Popular, a Balears al manco, ha arribat a un punt de no retorn, que precisa una catarsi basada en la seva refundació, partint del primer episodi, tan petit com lamentable del cas Zeus i Torcal protagonitzat per vostè quan donà ordres ni més ni manco que al president del primer Parlament de Balears, l´ex-alt càrrec del "Movimiento" Antoni Cirerol, reciclat en demòcrata de tota la vida en un curset intensiu, perquè les obres l´antiga seu del "Círculo Mallorquín" les fessin dues petites empreses, Zeus i Torcal, en las que vostè era o havia estat soci. Estic segur que no s´endugué ni una pesseta dels quatre milions que costava l´obra, però llavors s´inicià una pràctica dolosa que, finalment, acabà amb la seva carrera política per mor dels cinquanta milions del túnel de Sóller que tengué un cap de turc en el pobre Berastain i sense responsabilitats penals per vostè pel senzill però salvador sistema de la prescripció judicial.
Però vostè, senyor Cañellas, assenyalà el camí que ha desembocat en aquesta situació absolutament intolerable de la qual no té més resposabilitats que les de la ètica política. Perquè hem d´acceptar, ens agradi o no, senyor Cañellas, que la seva herència política és senzillament desastrosa. Especialment quan, en menys de 24 hores, va fer com Bellido Dolfos, fill de Dolfos Bellido i girà la truita al Parlamen balear, temple de la democràcia i del Govern del poble per el poble, descavalcant Cristòfol Soler de la presidència i posant Jaume Matas al seu lloc. El que comença malament, no pot acabar mai bé, senyor ex-president. El que vostè ens ha deixat, en aquest moment, és un altra ex president als estats Units, una ex presidenta a Bruseles i una seixantena d´alts càrrecs i ex càrrecs públics o del partit, imputats o condemnats.
El senyor Matas, senyor Cañellas, és un producte seu, com la senyora Estaràs i tot un reguitzell de noms, grans o petits: De Santos, Pepote, Ordinas, Collado, Romero, Moisés (el periodista), Hidalgo, Massot, Gozálvez, Gálvez i tants d´altres que engreixen d´allò més la llista. Però és més: la seva trajectòria política (d´ells) és marcada per la praxis que vostè inicià amb Zeus i Torcal. Allí començà tot. Ells no han fet més que seguir el seu exemple, això si, augmentant xifres, dades, número i importància de delictes i pressumptes delictes que ja veurem ón i com acaben.
Aquesta és la seva herència. I només em referesc a fets provats o en trànsit de provar-se. O no. Així que li demanaria, senyor Cañellas, que, ja que vostè n´és el reponsable polític, encara que sense cap responsabilitat legal, faci un darrer favor a aquesta societat que sempre el votà, excepte en la primera ocasió en que no aconseguí ni l´acta de regidor de Ciutat, i que sempre o gairebé sempre ha votat el seu partit: des del seu privilegiat lloc d´autoritat moral del partit, entoni un mea culpa públic per deixar una herència ruinosa a aquest poble que tant l´estima i comenci una tasca de catarsi perquè la dreta illenca tengui un partit amb cara i ulls que en lloc de fer vergonya, faci goig.
POST SCRIPTUM.- Si el meu amic Tomeu Vidal no vol ser un rameller i vol exercir de president del Reial Mallorca de bon de veres, té una oportunitat per a ser útil: convèncer l´amo de la S.A.E. que deixi treballar en pau l´equip sense ficar-hi el nas.
(*) Periodista
