L´autor de les Rutes Amagades de Mallorca acaba de tancar la seva motxilla per emprendre el seu darrer itinerari. No en sabem exactament el trajecte, ni la cartografia, ni tenim referències fotogràfiques -encara-, d´aquesta via que s´ha entestat a recórrer. Però sabem que, atès el seu bon quefer mallorquí, serà lluminosa, esdevindrà altiva i -alhora- alterosa, pigada de topònims arrelats, curulla de vida que vessa, bigarrada de paisatge que encisa. I, d´aquest viatge, en farà una crònica ben il·lustrada perquè, com tantes vegades, els aprenents que venim darrrere, poguem gaudir de la sensibilitat de la seva retina i del verbum que l´acompanya.

Jesús Garcia Pastor va néixer a Requena (País Valencià), l´any 1915 i morí el passat 28 de febrer a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), on vivia, en companyia de la seva dona, amb un dels seus fills. Era a punt de complir els 94 anys. Llicenciat en Filosofia i Lletres, fou professor de Llatí i Grec i director de la Biblioteca Provincial, amb seu a Palma. Excursionista decidit, Garcia Pastor començà a participar, a mitjans dels anys cinquanta, a les excursions que organitzava el Foment del Turisme de Mallorca. La seva magna obra -autor i editor- fou la titulada Rutes Amagades de Mallorca, una col·lecció de 83 fascicles que suposen altres tants itineraris, reunits en vuit volums i publicats entre els anys 1964 i 1980, en doble versió: en castellà i en català. Contenen nombroses fotografies, en blanc i negre, que avui són un monumental testimoni de la Mallorca més recòndita d´aquells anys. Foren també una peça clau en el foment l´excursionisme i del coneixement de la natura mallorquina. Comptà amb la col·laboració de Melcior Rosselló, que confeccionà els mapes. Altres col·laboradors, en la tasca de traducció del castellà al català, foren Joan Pons Marquès, amb els primers 40 fascicles, i Llorenç Moyà Gilabert, traductor d´alguns fascicles més. A partir del número 49 la traducció passà a ser del mateix García Pastor, amb la col·laboració del seu fill, Lluís García Sevilla.

El professor Pere Freixa, que ha estudiat la seva obra, ens diu que les Rutes suposen una de las aportacions més singulars i originals de la fotografia de paisatge de l´estat espanyol, tot i que no l´obra és molt poc coneguda fora de l´àmbit illenc. A més de representar un immens inventari del paisatge mallorquí, les Rutes ofereixen una novedosa forma fotogràfica d´apropament al territori, perquè García Pastor hi construeix un diàleg íntim entre el paisatge i l´experiència del seu trànsit, i composa per al lector la possibilitat, gairebé cinematogràfica, quasi virtual, de tornar a realitzar els esmentats vuitanta-tres viatges. García Pastor té encara temps de retratar i de viure, segons testimoni seu, "la impressió d´una Mallorca distinta, evidentment ja passada i en liquidació, però encara atractívola, serena i bella, i tan ignorant d´aquesta altra que se´ns ve damunt, com si enlloc de trobar-se al costat mateix d´unes carreteres recorregudes depressa per gent de tots els confins i llengües, estigués a milers de quilòmetres del, segons sembla, encara incipient batibull babèlic del turisme de mases que afortunadament (?) ens està invadint". L´autor retrata també i incorpora al seu recorregut el paisatge humà que forma part de la geografia de l´excursió. Sovint, en aquest context, hi apareix la nostàlgia i la certesa de moure´s en un món en vies d´extinció.

Les Rutes no són només una preuada guia excursionista, sinó també una crònica visual i un testimoni d´estima al territori. Perquè, a més d´aportar la descripció d´un recorregut, l´autor ens diu que el seu treball "no pretén tan sols donar uns itineraris poc habituals per a excursionistes -en el més ampli sentit del mot-, sinó que, amb major ambició i amb el pretext d´uns recorreguts realitzables en una forma o altra, aspira a recollir aspectes poc coneguts del nostre meravellós paisatge, i a reunir un extens corpus fotogràfic amb la major perfecció, que fixi la Mallorca actual -semblant encara en molts aspectes a la passada-; una Mallorca que, millor o pitjor, és en la que ens ha tocat de viure i que afortunadament conserva encara part de les característiques essencials que han fonamentat i extès la seva fama universal; una Mallorca que s´està transformant -qui sap si en millor o pitjor-, disolta en la marea muntant del poderós turisme de masses".

Recuperant altra vegada l´opinió encertada del professor Freixa, a través de les Rutes, García Pastor va teixint un inventari personal de tot allò que, amb significat propi, es troba en perill d´extinció: topònims, possessions, arbres, torrents, pous, camins, senders i àdhuc muntanyes, turons o penyals; l´orografia de Mallorca, muda i convertida en teló de fons de les finestres d´hotel o les tumbones de la platja, recobren vida i recuperen, potser per última o penúltima vegada, identitat, nom propi i existència. El fotògraf recupera en ses imatges la lentitud de l´observació minuciosa, capaç de transformar el paisatge en protagonista absolut, i convertir l´observador en personatge ínfim que l´habita per uns instants. Des de la primera persona narra cada trajecte reforzant la singularitat del registre, reclamant la validesa de la mirada com a catalitzador de significats.

La seva tasca de bibliotecari professional, que jo ara no glossaré, tingué una de les seves culminacions l´any 1986 quan veié la llum el volum de reconeixement a tota una vida envoltada de llibres titulat Homenatge a D. Jesús García Pastor: bibliotecari, en edició de la Conselleria d´Educació i Cultura del Govern Balear. A títol més personal, no puc deixar de recordar -i d´agrair- que vaig tenir la immensa satisfacció de comptar amb la seva aportació, l´any 1991, per a un dels pròlegs de la meva obra Camins i Paisatges: itineraris culturals per l´illa de Mallorca.

Jesús García Pastor i el que subscriu no només creiem que hi ha hagut una Mallorca salvatge, verge i indòmita, sinó que encara existeix i que, per bé de tots, ha d´existir sempre. En nom, doncs, d´aquesta Mallorca irreductible: Gràcies, mestre trescador? i amunt, per les rutes amagades de l´infinit.

(*) Historiador