Quan s´ha tengut una temporada una mica diguem-ne agitada o, per desgràcia, ens ha pres una de les malalties tan pròpies dels nostres temps -digui´s depressió, ansietat o estrès- se´ns sol recomanar de fer vida més o menys normal, que, en general, deu voler dir seguir un ordre al més regular possible, en les menjades, en les dormides, en la planificació diària general. Hàbits que, a més, com a llei gairebé inexorable, demana a crits el cos quan ja duu una bona trecalada d´anys a damunt; aquelles heroiques tranuitades, amb les dosis corresponents de menjua i beguda, i ser al tall puntualment, fet un eccehomo això sí, i l´endemà fot-li les hores que facin falta de dormir, el cos no les perdona amb molta facilitat; ve el dia que diu prou, ens avisa que no es facem els valents a la babalà; sempre hi ha qui té una capacitat de resistència superior a la de la resta, i la seva còrpora es veu capaç d´envestir-ho tot; la resta de mortals tira-tira assumim les nostres limitacions i procuram no traspassar els límits de la normalitat que abans esmentàvem.

Si es vol dir d´altra manera, les rutines de cada dia son, al cap i a la fi, un dels al·licients de la nostra vida, per molt miserable que sigui. Quan s´és jovençà el món és infinit; ens delim pel canvi, per no tenir mai aturall, per conèixer noves experiències, nous indrets. Fa de mal dir que, en els anys joves, fins pot costar qualque aventura amorosa, ets més aviat partidari del sedentarisme, amb poques ganes de gresca, a qui, sí, un viatget adesiara complau, però que això tampoc no és el súmmum, no ens farà ser persona de món, amb un gavadal d´experiències a contar entre amics i coneguts, els quals quedaran bocabadats en descobrir el fenomen que tenen al davant.

I tanmateix som uns animals d´allò més rutinaris, per a bé i per a mal; ho confirmen dades recents sobre estudis de comportament humà. Es dedueix que més del 80% d´allò que feim en un dia està sotmès a mecanismes en què hi predomina la rutina, com si el cervell mateix tengués retirada a allò més conegut i revell. Té el seu aspecte negatiu, atès que seríem pocs partidaris de les novetats, ben a la contra dels ritmes d´una societat com l´actual, amb el seu dinamisme diabòlic, i el canvis radicals en tots els aspectes de la vida; per altra banda, la cosa positiva és que, en certa manera, s´espera de nosaltres allò que feim, ni més ni pus; no sorprenem ningú. Diu que això es dóna en l´elit de la ciència i tot, per tant, la resta podem quedar tranquils; tot el que feim de manera habitual es pot predir en unes senzilles fórmules matemàtiques.

Ben mirat, però, tampoc no és aprenantge fàcil acceptar el fet que el nostre espai vital es redueix a un seguit d´actes, sempre els mateixos, ens envoltam, alhora, sempre de les mateixes cares, solcam els mateixos paisatges, assisitim al cicle repetit de les estacions i les celebracions (a punt de caure està el petit calvari de Nadal, que no falla mai). En veu baixa, odiam les rutines que ens ofeguen; no hi donam passada, nosaltres que ens havíem de menjar el món, que acabàssim fent voltes a un cercle tan reduït; ni hem conegut països exòtics, ni la vida ens depara el glamur que havíem somiat.

Es tracta, talment els grans escriptors que saben ordir, amb les paraules més elementals de la tribu, traces de gran literatura, de saber descobrir la bellesa, i la veritat, que amaguen els actes més insignificants, repetits, dels nostres quefers diaris.