Un dels secrets més ben guardats, i encara poc explorats, dels humans es troba sens dubte en l´univers dels somnis. Hi ha molt escrit i estudiat, des de diferents punts de vista, i no se n´acaba de treure el trellat. La forma de tractar-los que més popular s´ha fet ha estat la del doctor Freud, tant que sense llegir-ne ni una línia, només a partir de la vulgarització que se n´ha derivat, hi ha qui fa llargues disquisicions i citacions sobre què va dir o va deixar de dir el famós metge vienès. Les seves aportacions al coneixement de la interioritat de la ment humana, que no deuen ser insignificants, cal suposar que estan ben tabulades en les annals de la psiquiatria; en canvi, les extrapolacions que s´han fet en d´altres disciplines, com és ara la literatura, o l´art, en general, sobre les quals ell mateix té assajos d´una notable interès, sí que potser s´han de posar en qüestió; de fet ha estat objecte de burla sarcàstica per part d´escritpors de gran calatge, com Borges o Nabòkov. En tot cas, sí que es pot dir que, després de Freud, tot el rerefons inquietant dels somnis és considerat una faceta cabdal per a la conformació dels caràcters dels homes, a la mateixa alçada dels components racionals, els únics que, almenys en la tradició occidental, pareixia que ens feien humans.
Lluny de qualsevol abstrusa elucubració intel·lectual, els somnis els podem agafar com una bella i precisa metàfora de la vida, com allò impossible que mai no aconseguirem, com allò que mai no serem. Els somnis complerts, en el fons, deceben una mica; ens consta acceptar-ho, sobretot si ens ha costat molt d´esforç fer-los realitat, però així és. A mesura que passen els anys, ja se sap, els somnis s´esvaeixen, es tornen més casolans, o, almenys, ja ni se´ns ocorre somniar en els grans somnis de la humanitat. Un dels quals va prendre de valent, no fa gaires anys, en el cor d´algunes generacions, com és ara el somni de canviar el món. Cert que en nom seu es varen perpetrar moltes barbaritats, però el que compta és el desig sincer, honest, d´anhelar un horitzó millor. Ara bé sabem, amb una mica de pena, la veritat, que el món no ho vol ser, de canviat, que la gent són feliços amb el que tenen, o amb el que els venen, i no volen complicar-se gaire la vida. Aquesta és prou dura, tant tramada i reglada pels poders ocults que ens ho controlen gairebé tot, que tampoc no tenim gaires il·lusions.
Un es demana què deu haver somniat el ferroviari polonès Jan Grzebski, que ha estat en coma denou anys i, de cop i volta, s´ha despertat. A veure si els metges aconsegueixen processar la seva activitat cerebral, o ell mateix ens por narrar els procés: seria molt alliçonador. Un gran història per a un gran escriptor. Allò que per a Jan Grzebski, i suposem que per a la seva família, ha estat un drama vital terrible, per a d´altres és un somni que s´ha ha desitjat força vegades (amb l´estalvi del coma, tanmateix); tenir una llarga dormida i retornar d´incògnit, i veure què ha passat. Tenir, com Jan Grzebski, una segona naixença, ser de bell nou un infant a qui tot li és nou, a qui tot meravella. I, també, haver estat tant de temps despullat de memòria, fregant el no-res. Un somni, només. El problema pot ser que el despertar de Jan Grzebski sigui un despertar amarg; comprovar que res no ha canviat, que tot continua igual; el desatre quotidià, les misèries de sempre, la gent que ja no tenen somnis nobles. En tot cas, ben retornat a la vida.
