Des de fa uns anys sorgeix amb força en la literatura sobre prevenció de conductes antisocials en l´adolescència, incloent infraccions contra les normes socials, violència i consum de drogues i altres de naturalesa similar, continguts que aprofundeixen en el rol educatiu i de suport que pot tenir la família en la prevenció d´aquests comportaments. Els estudis epidemiológics indiquen que diversos factors de risc familiar com els conflictes familiars i de parella i/o aquells relacionats amb la baixa qualitat de l´educació familiar que es proporciona als fills, influïx de forma molt important i negativa en el seu desenvolupament. Així, la falta d´una relació càlida i positiva entre pares i fills; la falta de vincles segurs, la rigidesa i les pràctiques de disciplina inconsistents i la supervisió inadequada, augmenten el risc que els fills puguin desenvolupar problemes seriosos en l´àmbit del seu comportament i de les seves emocions. Aquests problemes poden tenir conseqüències importants en el desenvolupament i manteniment de conductes antisocials.
A pesar de la seva importància, els pares reben poca o cap preparació per a l´exercici d´aquest rol educatiu. Per altra banda, les demandes en la criança dels fills s´amplien quan els pares no conten amb la guia i el consell de xarxes externes de suport, com la seva pròpia família (padrins, pares, germans i altres) o persones de la seva confiança, i tampoc conten amb xarxes de suport social externes, en forma de programes i serveis aportats per la comunitat, que puguin donar aquestes ajudes. Les coses poden complicar-se més quan la família es trenca, es reconstituïx o passa per situacions d´estrès importants que afecten a la seva capacitat educativa, ja minvada per les seves pròpies mancançes de base.
Per tot això, és important garantir que els futurs pares puguin tenir fàcil accés als continguts de parentalitat i suport familiar que necessiten, d´alguna altra forma que els permeti equipar-se per al rol de criar als seus fills. Encara que el menú de continguts d´aprenentatge de la parentalitat és ampli, l´objectiu dels programes és el que ha de guiar el disseny dels mateixos. L´objectiu ha de ser augmentar els factors de protecció familiar i reduir els factors de risc associats als problemes emocionals i de conducta severs en la infància i adolescència. Al respecte, alguns principis clau són ineludibles i deuen formar part dels continguts d´aquests programes. En concret, assegurar ambients protectors segurs i supervisats; crear entorns d´aprenentatge i interacció positius; utilitzar mètodes de disciplina positius enfront de pràctiques ineficaçes i coercitives com els crits les amenaces o el càstig físic. Generar expectatives realistes i adequades a l´edat, sobre les causes de la conducta dels fills.
Aquests continguts, propis d´una educació positiva, han d´acompanyar-se d´altre tipus d´estratègies orientades als propis pares, per a ajudar-los a exercir el seu rol d´educadors.
Cuidar-se com a individu, com a pare i mare, com a educador d´altres, de tot allò que afecta a l´autoestima i al benestar, també significa aprendre estratègies de comunicació eficaç, tècniques per a afrontar les emocions negatives i l´estrès parental. En definitiva, aprendre estratègies que facilitin l´exercici de l´educació familiar.
Aprendre a educar en família és una tasca de tots. A més de prevenir el comportament antisocial en nins i joves i millorar la qualitat de vida familiar, també beneficia la qualitat de les relacions socials en el conjunt de la comunitat. És per això molt important que a través de formats de tipus multidisciplinar i de polítiques de salut pública, es dugin a terme programes coordinats d´educació familiar des de totes les institucions que formen part de la mateixa.
(*) Catedràtica d´Universitat del Departament de Pedagogía i Didàctiques Específiques a l´Universitat Illes Balears
