Ateses les regles de joc establertes, l´acció sindical és un exercici necessari i profitós per al conjunt de la nostra societat. Això no obstant, d´aquest exercici necessari i profitós, en comptades ocasions, se´n fa un mal ús, partidista o personal. Estam convençuts que això és el que ha passat darrerament amb les maniobres d´un minúscul grup sindical contra el Servei d´Atenció Residencial Comunitària (SARC), dependent de GESMA. Els motius que duen al grupet sindical a actuar d´aquesta manera només es poden aclarir si es tracta amb ells i no ho hem fet, ni en feim comptes. Ens veiem obligats a sortir al pas d´unes acusacions totalment falses i sense cap prova, només maledicència i opinions sense base.

Com a professors del Departament de Psicologia de la UIB hem seguit amb interès i admiració la tasca que ha desenvolupat el SARC des de la seva creació, sempre cercant el millor per als usuaris. En aquest moment en que s´ha posat el SARC en el punt de mira de l´escrutini públic, volem apuntar a aquest servei com a modèlic. Els usuaris del SARC estan en règim obert, són lliures d´entrar i sortir, i justament l´objectiu és fomentar la seva autonomia personal i integració social, quan fa no tants d´anys la única alternativa per aquestes persones acabava essent l´internament psiquiàtric.

Podem afirmar que no és cert que el SARC atorgà una exclusiva a dues farmàcies per a la compra de medicaments. La millor prova és que també es compraven a altres farmàcies. A més a més, l´acusació d´una exclusiva irregular s´hauria de basar en quelcom més tangible que un esborrany d´un acta del comitè d´empresa (no aprovada), a la qual només hi ha opinions i no fets.

Feia temps que els monitors i els usuaris del SARC compraven medicaments a les dues farmàcies, com és lògic, sense rebre res a canvi. Això no obstant, assabentats els farmacèutics de la dificultat que tenien els usuaris per organitzar activitats d´oci, decidiren lliurement donar una aportació als usuaris (en cap cas al SARC ni a GESMA), els quals utilitzaren aquesta donació per millorar el seu lleure. Talment empreses que regalen caramels als seus clients, financen clubs esportius o co-patrocinen activitats d´institucions públiques, com ara les aportacions d´empreses a cursos de formació, per exemple els de la Universitat de les Illes Balears i dels quals se´n pot aprofitar i se n´aprofita qualsevol persona, inclosos els simpatitzants del sindicat.

S´han d´entendre en el context que pertoca les declaracions de la consellera Castillo quan qualificà aquest afer de "procediment poc desitjable", atès que el més coherent és que el SARC disposi, sense haver de recórrer a ajust externs, de les dotacions suficients per organitzar llurs activitats de lleure. Cal recordar que aquestes activitats formen part de l´atenció i rehabilitació que es dispensa en el SARC, i que resulten cabdals per tractar de millorar la salut mental. Ara bé, cal subratllar que aquesta mancança de recursos també es produïa durant el govern anterior, d´un altre color polític.

Si d´alguna cosa es pot acusar als responsables del SARC és justament de preocupar-se pels usuaris, per millorar les seves condicions de vida més enllà de les estrictes obligacions professionals. Dos botons de mostra: gestionar, dins el programa de S´Institut de Serveis Socials i Esportius del Consell de Mallorca, un viatge a Dènia d´una setmana per als seus usuaris. D´altra banda, han gestionat un conveni amb la Caixa Rural de Balears perquè els usuaris puguin gaudir d´unes bones condicions econòmiques i atencions administratives. Per no parlar de la tasca amb els familiars, amb la fiscalia, amb els veïnats, amb els nostres estudiants, ...

Sorprèn la publicitat que algun mitjà de comunicació ha donat a les acusacions falses d´aquest grupet sindical. Encara sorprèn més que hagin emprat el nom del mitjà de comunicació per amenaçar als coordinadors del SARC. El Diari de Mallorca rebé una carta, en la qual una trentena llarga de treballadors del SARC han denunciat l´assetjament d´aquest petit grup sindical. És paradoxal que després de tants d´anys d´una feina humaníssima, d´una professionalitat escrupolosa i amb uns resultats més que notables per a la millora de la salut dels malalts mentals, només s´escolti als calumniadors. Mai ha interessat a cap mitjà difondre l´esplèndida labor, professional i humana del SARC. Treure els pacients del manicomi és un dels reptes més encoratjadors, engrescadors i humans que es pot fer a la sanitat pública, més si tenim en compte les dificultats inherents a aquest procés d´"humanització". Amb aquestes accions, el "microgrup" sindical sembla que només pretengui aturar aquests avenços utilitzant el joc brut i la impostura, potser condemnant altra vegada els malalts mentals a l´ostracisme inclement del manicomi. És massa fàcil destruir reputacions que han costat anys de dedicació i professionalitat aconseguir.

(*) Enric Munar Roca, Antoni Gomila Benejam i Jaume Rosselló Mir són professors del Departament de Psicologia de la UIB.