Avui us parlaré del teatre, d'aquella forma de representar la vida des d'un escenari, dels actors que es vesteixen amb la pell dels altres. Sempre m'ha agradat el teatre. Des que era una nina, he sentit una fascinació especial per contemplar els moviments dels actors dalt de l'escenari. La força de les seves paraules, la precisió de cada gest, el domini de l'escena. Jo, que sempre he estat bona amiga del cinema, sent encara més devoció pel teatre. Al cinema, les seqüències estan enregistrades. Són de cel.luloide. Pots mirar-les mil vegades, i sempre les veuràs idèntiques. Al teatre, quan s'obre el teló, assisteixes a un espectacle diferent. Es representa el mateix text, els actors són també els mateixos, però no ho són les circumstàncies que els envolten, ni el públic que els acompanya.
Roberto Luna, professor de la Facultat d'Economia de la Universitat de València, ha realitzat una enquesta sobre el teatre a mil vuit centes persones de València. Els resultats em semblen esgarrifosos: "Quatre de cada cinc valencians no ha anat al teatre en els últim cinc anys". Quan vaig llegir-ho, vaig experimentar una sensació d'incredulitat i de sorpresa. Em pregunt com es pot viure sense anar al teatre. No em mal interpreteu. Sé que es pot sobreviure perfectament sense el teatre. La supervivència és una qüestió de tenir les necessitats elementals cobertes: Menjar i beure, un sostre on aixoplugar-se. Però, i aquells plaers delicats i magnífics que ens ofereix la vida com un regal? Fins i tot els pobles primitius fan representacions fictícies de la realitat, a través del teatre i de la dansa. Són formes que, des de fa segles, s'utilitzen per representar el món, els conflictes entre les persones, els sentiments més profunds.
Em pregunt què passaria si féssim l'enquesta a Palma. Quins serien els resultats? Fa molts anys, es feia un festival de teatre que portava a Palma les millors companyies del món. Hi venien de lluny, sempre amb la sorpresa d'un espectacle que ens ajudava a acostar-nos a la vida, a entendre les seves contradiccions. A la nostra ciutat, els cinemes s'omplen. Sovint hem de fer cua a l'hora de veure una bona pel·lícula. No passa el mateix amb el teatre. Les companyies més comercials, que arriben envoltades d'una important campanya publicitària, omplen la sala. S'hauria de reivindicar el bon teatre, fet per bons professionals de Mallorca. Uns professionals que tenguessin l'oportunitat de rebre una magnífica formació teatral.
Hi ha qui diu que s'avorreix al teatre. Com és possible? Una bona obra de teatre ens ofereix claus per estar ben desperts, atents al que es representa, disposats a escoltar grans veritats i grans mentides que ens fan qüestionar l'existència. S'hauria de protegir el teatre, les companyies teatrals, els actors. S'hauria d'afavorir que hi hagués una oferta escènica rica, diversa. S'hauria d'estimular l'amor pel teatre des de les aules de les escoles. L'amor pel teatre, com l'amor per la lectura, exigeix un esforç d'educació. Els plaers més subtils i més màgics mai no són gratuïts, ni ens cauen de l'aire del cel. Si som capaços d'arribar-hi, però, us assegur que ens sentim com si tocàssim el cel amb un dit. Aquests plaers ens permeten apropar-nos a la felicitat, a través dels mons de ficció que ens ofereixen.
