El cas Guillem Vidal i la política de nomenaments del CGPJ

Guillem Vidal ha estat, i és en actiu, un dels membres socis fundadors de l'Associació de Juristes de les Illes Balears. Per aquest motiu, fonamentalment, volem expressar la nostra sorpresa i el nostre desconhort per la determinació adoptada pel Consell General del Poder Judicial. Guillem Vidal ha imposat en el territori judicial de Catalunya una política activa d'extensió de la llengua catalana. Ha estat, i és encara, un dels impulsors de la Ciutat Judicial de Barcelona, tot i que en aquesta matèria la sintonia amb l'actual Govern de la Generalitat ha passat per una etapa difícil. Promou obertament l'assumpció per part dels tribunals superiors de les funcions pròpies d'un Tribunal de Cassació, més enllà de l'estreta caracterització de tribunal cassacional només en matèria de Dret propi. És també un gran partidari de la descentralització del govern de la Justícia i de l'atribució a les comunitats autònomes que presenten un Dret substantiu i un idioma propi d'algunes de les funcions pròpies del Consell General del Poder Judicial, delegades. Aquestes darreres característiques potser no siguin ben valorades a les esferes judicials de Madrid, tradicionalment centralistes. Guillem Vidal, com hem dit abans, ha donat un fort impuls a les relacions institucionals entre l'Administració de Justícia i les institucions autonòmiques.

Perquè el cessament de Guillem Vidal, quan fins i tot destacats components de la "majoria conservadora" del Consell General li han reconegut una "gestió excel·lent"? Senzillament, perquè no forma part dels Magistrats agradosos a la "majoria conservadora", que només s'agrada dels jutges i magistrats addictes a un estil de pensament i de decisió (atenció, en les decisions judicials també pesen les pròpies conviccions, es vulgui o no es vulgui) estandaritzat en torn a les propostes de política judicial emanades del Partit Popular i del seu Grup Parlamentari.La decisió del Consell General separant a Guillem Vidal de la presidència del TSJ de Catalunya pren aires escandalosos quan es vol presentar revestida de raons formals que justifiquin la malifeta. Es diu que tres mandats són massa per a un càrrec de tanta responsabilitat, i que aquesta raó és suficient per explicar la substitució, malgrat -es subratlla- la indubtable "excel·lent gestió" de Guillem Vidal. Aquesta explicació és absolutament hipòcrita i demostra la carència de principis de la "majoria conservadora" del Consell. I es així perquè en la mateixa reunió que va desnonar Guillem Vidal es produí la confirmació d'un altre president de Tribunal Superior de Justícia que precisament -amb la renovació- accedia al tercer mandat.El problema és més fons del que es pot resumir en aquest nota. El problema és que la "majoria conservadora" reserva últimament per als càrrecs de major responsabilitat una proporció d'almenys tres quarts de les designacions per als seus membres afectes, és a dir de entre els jutges conservadors o ultraconservadors. D'aquesta forma, l'ocupació dels càrrecs de govern dels sistema judicial no respon en absolut a la pluralitat i amplada de les opcions ideològiques dels professionals de la Justícia. Quan acabarà aquest abús de la llei del número, d'una majoria que s'aguanta per deu membres contra vuit però perpetra una política de designacions que significa de fet establir una proporció de quatre Magistrats conservadors contra un "progressista" en els càrrecs de més alta responsabilitat? És urgent acabar amb aquest divorci entre la pluralitat de sensibilitats dels Magistrats i la concentració dels seus responsables superiors entre els membres conservadors de la carrera. El respecte a la pluralitat ideològica, que implica proporcionalitat, així ho exigeix.Tot això queda dit en la consciència i el desig irrenunciables que en tots els nomenaments el capítol de mèrits sigui prevalent a tota mena d'adscripcions o valoracions ideològiques.Lluís M. Moyà Noguera és president de l'Associació de Juristes de les Illes Balears (AJIB).