Dr. Antoni Obrador i Adrover "in memoriam"

Vull començar dient que fou un felanitxer de veritat i de cap a peus, sense oblidar mai els seus referents familiars i formatius, originats ja a la seva infantesa a ca ses monges i a l´escola i sobre tot durant els anys que passà a l´Institut Laboral, centre on va cursar el batxillerat i que significà, a ben segur, una clara influència sobre la seva formació humana. Tant és així que només fa uns anys publicà al Setmanari Felanitx l´escrit "Evocació del meu Institut", fent una semblança dels Professors que tingué, on un d´ells fou mon-pare.

La seva presència sempre va està present dintre de ca-nostra, inclús amb fets que podrien parèixer intranscendents però que en realitat foren molt importants, com ara la trifulga de fabricar amb mon-pare una futurista estufa que va ser durant molts d´anys la font que donar calor a la nostra llar, o també la seva estada a Son Torrens, unes terres de la meva àvia, cercant un avenc -troballa per cert infructuosa- juntament amb uns companys de l´Institut, passant una nit de lloros a la pallissa degut a uns animalons no convidats.

Però aquests anys tan interessants que visqué a Felanitx ben aviat s´acabaren. Sevilla, on va fer l´examen d´adaptació universitària per haver fet el batxillerat de l´especialitat agrícola-ramadera, Navarra, on cursà els primers anys de Medicina, i Barcelona, on acabà la carrera, foren els seus destins. Voldria aquí destacar el seu interès per la tasca d´un avantpassat meu, Antoni Maria Sbert i Massanet, el tio, com molts de pics m´ho anomenava, un polític de Ciutat que fou conseller de Sanitat, Cultura i Governació de la Generalitat de Catalunya, degut a un interessant treball d´Història de la Medicina que realitzà.

Acabada ja la seva formació universitària, començà la seva tasca professional a l´Hospital Universitari de Son Dureta, on el Dr. Bartomeu Cabrer i Barbosa, al cel sia, i el Dr. Jaume Gaià i Cantallops, foren els seus primers mestres, donant mostres ja del que seria, el gran metge, el gran investigador, el gran gestor i sobre tot el gran referent d´una bona part de metges de la nostra Comunitat, ja que fou el nostre pare professional, científic, polític i humanista. Cal destacar els seus magnífics estudis sobre la poliposi colònica familiar, l´epidemiologia del càncer colo-rectal, les hemorràgies digestives altes, la comunicació científica i el gran domini de l´endoscòpia digestiva, treballs que quedaran per sempre reflectits als més de dos-cents articles publicats a les millors revistes científiques d´arreu del món.

Doctor en Medicina i Cirurgia, Premi Ciutat de Palma de recerca, Premi Metge Matas, Premi Damià Carbó, Premi de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, president de l´Acadèmia Mèdica Balear, organitzador del XIV Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana a Mallorca, cap de servei de Digestiu i director de l´Hospital Universitari de Son Dureta i Membre Numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, seria una manera d´enumerar, resumint al màxim, l´inacabable llistat de mèrits i distincions que aconseguí durant la seva carrera professional. Ningú es pot imaginar la sort que vaig tindre de compartir amb ell els quatre anys que presidí l´Acadèmia Mèdica Balear i poder iniciar una relació ferma degut a la meva comesa com a president de la Societat Balear d´Odontoestomatologia, societat adherida a l´esmentada acadèmia i a on va néixer una amistat sense fissures que ha perdurat fins els últims dies, ja com a companys a la Reial Academia de Medicina de les Illes Balears.

I per finalitzar voldria compartir també una última vivència que tindré sempre ben present, aquell pa-amb-oli que gaudirem tots junts aquest estiu a ca-nostra, a Cala Marçal, on ben assabentat de la realitat digué amb resignació però amb una admirable enteresa "això m´ha arribat massa prest". Així és, potser no podem triar el que voldríem, però sí que podem dir que la seva vida ha estat plena. Na Carme, n´Antonia, en Joan, els seus familiars i tots els seus amics han gaudit de la seva il·limitada entrega fins el darrer moment, i encara que curta, la seva herència és formidable, com mai no es podria esperar d´una persona que ha arribat al més alt.

País, cultura i llengua, foren els pilars de la seva senyera.

Família, amistat i entrega, foren els pilars de la seva vida.

Pere Riutord i Sbert és membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears.