Recuperar una varietat antiga de vinya i que se n’autoritzi el seu cultiu i la seva vinificació no és un procés tan àgil ni senzill com hom podria pensar. L’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP) treballa des de fa anys en la recerca de varietats de vinya antigues que són representatives de la nostra riquesa vegetal i formen part del nostre patrimoni cultural. La seva recuperació permet conservar la biodiversitat vinculada a l’origen i, sobretot, posar-les a disposició del sector viticultor perquè les pugui reintroduïr al mercat, fomentant una estratègia comercial de diferenciació dels vins de les Illes Balears respecte els d’altres regions. I és que ja a l’Anuario Agrícola Mallorquín de l’any 1877 es cita que Mallorca té poc per envejar i desitjar a l’hora d’importar noves varietats d’altres indrets, i afegeix que en el magnifico Giró tienen los mallorquines la materia primera para rivalizar.

És en aquest sentit que alguns dels nostres cellers van impulsar fa anys la recuperació de la varietat Giró negre. El camí mai és ràpid, però val la pena fer-hi passes. L’IRFAP va necessitar, en primer lloc, acreditar l’antiguitat de la varietat a través de la seva vinculació històrica. A tall d’exemple, l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, en el seu Die Balearen (1869-1891), ja la referenciava a l’illa de Mallorca amb el nom de Girons, de coloració blanca o negre, com a vi de taula o generós.

Una vegada justificat el vincle històric de la Giró negre, han estat necessaris per part de l’IRFAP més de 10 anys d’estudis d’identificació varietal, d’estat sanitari, i d’aptitud enològica per a poder tancar tot el procés de tramitació i celebrar la fita. L’IRFAP conserva a la finca Sa Granja més de quaranta varietats de vinya antigues al seu banc de germoplasma, ara també mantingudes en condicions de bioseguretat, i ja treballa perquè els propers anys sigui una realitat l’autorització de les varietats blanques Argamussa i Vinater blanc, així com la varietat negra Llora.