Una de les poques coses que conserven les particularitats de les diferents regions és la gastronomia. Quan sembla que tot el món camina cap a la unificació d’ofertes i gustos la gastronomia resta com una illa que conserva la personalitat, la manera de fer ancestral que aporta matisos diferencials a l’alimentació convertint la necessitat en goig. Això dit des d’una illa com la nostra en que el turisme té un significat essencial adquireix una importància que potser en altres indrets no és tan important. Aquí es tracta de preservar cultura i economia. Dins el vast camp de la gastronomia, el món del vi n’és un exemple ben especial i clar. 

Fa quasi quaranta anys es va produir un gran canvi que afectà a tots els sectors i el món del vi n’és un bon exemple. Desprès de segles de cultivar vinyes de manera similar, conservació de les varietats i de la manera de treballar-les es va descobrir que més enllà de les nostres fronteres, especialment a França, hi havia unes varietats de vinya de gran qualitat. Es va pensar que les varietats pròpies de l’illa no tenien qualitat suficient per fer bon vi que calia fer del no just aquí, sinó que són presents a totes les regions vitivinícoles del món. No hi ha dubte de la qualitat de cabernet, chardonnay o merlot. Però serà molt difícil oferir millors cabernets que els de Burdeus o millors chardonnays que el de Borgonya.

Ara ens troba amb la necessitat de mirar altre cop cap endins. Si volem tenir una personalitat reconeguda en el món del vi ens cal oferir el que tenim propi, encara que sigui de gust diferent o d’un altre estil del que demana el mercat. Ens toca treballar i millorar les nostres varietats autòctones que poden arribar a oferir grans vins. Convé cuidar, investigar i difondre els vins fets amb callet, manto negro, fogoneu, gorgollassa, giró ros i premsal, entre d’altres.

I per acompanyar-les res millor que música feta des de l’illa que enfonsa les seves arrels en els mateixos vinyets. Tenim diversitat d’estils. Tenim figures consagrades i joves que comencen a donar els seus fruits, com les veus del pop: Maria Hein, felanitxera, Idò un cafè o Aina Tramulles de Puigpunyent, Ma terra. La palmesana, mig santanyinera, Matilde Escalas de qui podem escoltar Brot de romaní o Flor de lliri. O amb un altres estil, l’indi dels German Tànner: Quan tot era senzill. O si ens inclinam per autors més clàssics ens podem acostar fins a Manacor on Guillem d’Efak va escriure El darrer viatge, al que posà música Antoni Parera Fons i canta Joan Pons acompanyat al piano per la seva filla Joana Pons.

Orquestra Vivalví (Arànzazu Miró, Antoni Bennàssar, Climent Picornell, Jaume Sureda i Pere Estelrich)