Es ben sabut que el vi neix a les vinyes. I que el viticultors hi passen moltes hores i que són molt pocs els dies que la poden perdre de vista durant el cicle anual. La vinya és un monocultiu, però formen part d’un ecosistema complexa d’hàbitats diversos que és aprofitat per moltes plantes i bestioles per trobar-hi aliment. Aquests animals i plantes conviuen i comparteixen els dies amb els pagesos i vinaters que arriben a fer-se protagonistes de les vinyes. I són diversos els cellers que decideixen adornar les seves etiquetes de vi amb imatges d’aquests organismes. A vegades, amb imatges fidels i en altres reinterpretacions en les que els dissenyadors deixen fruir la seva imaginació.

En trobam una bona mostra en les botelles del vi Son Fangos de Toni Gelabert amb la personal interpretació d’Albert Pinya de les perdius que acompanyen les tasques a la vinya corrent entre les files de ceps mentre els raïms van madurant i segur que de tant en tant els tasten per comprovar el grau de maduresa. A les Bodegues Bordoy donen a la presència d’organismes una visió més ecològica i ens donen a entendre una xarxa tròfica entre les mèl·leres i el llentiscle que els hi dóna aliment, especialment amb els fruits de tardor. El puput comparteix etiqueta amb el bruc, planta florida quna baixen les temperatures i l’estepa blanca de flor rosada que anuncia la primavera. Al celler Miquel Oliver s’han fixat més amb petits organismes com és la papallona que desplega les seves ales inspirades amb les fulles dels ceps o les aranyes que transformen les seves potes en serments. 

I si la vinya inspira animals i plantes la música no queda enrere i es podria començar la idea de l’arca de Noé que ha inspirat una cantata en la que intervenen quaranta parelles d’animals o ha inspirat a cantants italians com Sergio Endrigo o Franco Battiato. Els Beatles amb la seva Blackbird, dedicat a la mèl·lera. Maria del Mar va fer una versió en català de l’Àguila Negra de la cantant francesa Barbara. En música clàssica ens podem acompanyar en la versió original d’El cóndor passa, cançó que ha tengut un gran impacte i que prové de la sarsuela peruana composada per Daniel Alomía Robles l’any 1913 amb un guió de Julio de La Paza. Posteriorment se’n va fer una versió en piano que és la coneguda arreu del món. Podem escoltar també Papillons op. 2 de Robert Schumann que treu el màxim partir de les possibilitats d’un piano. I podem acabar escoltant el Carnaval dels animals de Saint-Saëns, peça adequada pels dies que ham viscut de carnaval. S’ha convertit en una de les peces més conegudes de l’autor en la que mescla música pròpia amb fragments d’altres músics. Bon vi i bona música.

Vivalví Orchestra ( Arànzazu Miró, Climent Picornell, Antoni Baennàssar, Jaume Sureda i Pere Estelrich)