Miquel Gelabert Miquel representa la segona generació de Vins Miquel Gelabert, el celler de Manacor fundat pels seu pares Miquel i Maria. En Miquel, fill, és enòleg format a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. A les aules va compartir espai amb altres estudiants que formaven part de segones i terceres generacions de grans cavistes catalans. Allà fou on es va demanar per primera vegada si Mallorca seria una bona terra per elaborar escumosos i dit i fet es va posar mans a l’obra aprofitant les vinyes que les seva família té plantades als termes de Manacor i Felanitx. Va elaborar els primers escumosos l’any 2015 i a l’any següent ja es va arriscar a treurer-los al mercat per veure la resposta del públic.
Aviat es va donar compte de les enormes possibilitats que té Mallorca per elaborar uns escumosos amb personalitat pròpia. No es tracta d’imitar els caves o els xampanys, sinó de fer una proposta diferent. Les proves fetes es varen considerar positives tant del vi base com de l’escumós. El resultat és una doble oferta: escumós Son Moix blanc, elaborat a partir de chardonnay i prensal i Son Moix rosat, elaborat amb pinot noir i un poc de callet. Ambdós fets segons els mètode tradicional de segona fermentació en botella. Són molt aromàtics, conserven l’aroma de la fruita i de les posteriors fermentacions. Tenen un punt àcid que dóna frescor. Poden acompanyar menjars molt diferents, com ben diferents són les músiques que es proposen per acompanyar-los.
En Climent, i especialment per l’escumós rosat, pensa en una cançó-himne: Boig per tu, de Sau, una de les més belles cançons d’amor composades: ... dins la meva copa veig reflectida la teva llum. Servil i acabat. Boig per tu. En Pere, pensa en l’escena final de Don Giovanni quan el protagonista convida a sopar a l’esperit i fantasma del Commendatore, obra forta, intensa. I, en contrast, proposa una cançó dels Beatles: Once there was a way to get back home. O, també, aquests escumosos podrien acompanyar un moment intimista com el Sounds of silence de Simon and Garfunkel.
I com que sembla que els escumosos van especialment bé per brindar, n’Arànzazu proposa fer el brindis de La traviata, que possiblement és la primera peça en que tots pensam a l’hora d’alçar la copa, però que mai havíem citat en aquests articles. Feim un homenatge a Verdi! I bridem pel vi, la música i l’amor que embelleixen la vida!
Orquestra Vivalví (Jaume Sureda, Climent Picornell, Arànzazu Miró, Pere Estelrich i Antoni bennàssar)
