Quan i com comença la seva relació amb el món de la restauració?
Vaig néixer darrera el ‘tasser’. De petita ja jugava amb les botelles buides, el cafè usat i feia castells de cartró amb les capses de tabac. El pare de la meva mare, en Simó Estelrich, va obrir el bar l’any 1932. I d’ell passà a ma mare, Margalida, que ja té 90 anys. Jo, amb 19 anyets, ja hi servia cafè. Va ser quan vaig acabar COU.
Quin és el secret d’un bon menú?
Cuinar-lo amb amor. Per jo, el secret del menjar és fer-lo com si me l’hagués de menjar jo mateixa. Només faig cuina mallorquina, amb condiments típics mallorquins: pebre bo, pebràs vermell, pebre coent, llorer, alls i julivert. De menús faig: frit de matances, bacallà amb salsa de grell, frit de Pasqua, frit mariner i tumbet (de carn i de peix). També servim variats amb llengua amb tàperes, llom amb xampinyons, sípia amb ceba, ‘callos’ o ensalada russa. En definitiva, el secret per mi també es fer plats mallorquins senzills i naturals.
Com veu la situació provocada per la pandèmia?
És complicada. Crec que s’ha viscut i es viu de manera molt diferent als pobles que a Ciutat. Per exemple, els clients del bar són sempre els mateixos, tenen unes rutines marcades i se solen veure sempre amb els mateixos amics i coneguts. Per tant, en aquest sentit, crec que és més fàcil complir les normes, allò que en diuen ‘grups bombolla’. Ara bé, a nivell de restauració, ho veig difícil i va per llarg.
