Sabut és que les característiques organolèptiques dels vins ens entren pels sentits. Color, aroma, gust, textura són captats de diverses maneres. En el concert d’aquest mes ens hem volgut fixar en l’aroma del vi. I per gaudir i fer gaudir d’aromes hem cercat les dues varietats més perfumades: moscatell i malvasia. Ambdues cultivades a Mallorca des de temps immemorial. Formen part de molts de vins. N’hem triat dos: El Muscat de Miquel Oliver i el Nacra, d’Hipólito Medrano. El primer, perquè representa un punt d’inflexió dins l’elaboració de vins blancs a Mallorca. Està entre els primers de gran qualitat. Els concertistes recorden l’impacte que els va produir aquest vi a l’inici de la dècada del 90 del segle passat. El segon, perquè el Nacra està elaborat per la persona que ha recuperat la varietat malvasia, l’ha netejada de virus i ha fixat les seves característiques.
Els aromes dels vins són deguts a centenars de composts de diferents famílies bioquímiques. Aquests composts normalment es fixen a la pell dels grans de raïm. Però moscatell i malvasia són de les poques en que els composts aromàtics (de la família dels terpens) són presents a la polpa del raïm i, a més, en molta més quantitats que els altres composts que donen flaire al vi. Es tracta de dos vins secs, però afruitats, que a vegades fa pensar que són dolços.
I de l’aroma del vi al de la música... Qui diria que la música just s’escolta? Les propostes d’avui van de música aromàtica. En Climent al degustar la copa de Muscat ha recordat la cançó de Charles Aznavour, Trousse Chemisse en el que l’autor conta que al bosc: on fait des bêtisses souviens-toi nous deux... avec deux bouteilles de mouscadet. Des d’aquesta terrassa en front del mar, n’Arànzazu, nostàlgica, recorda a n’Enya a Water mark, cançó de consol. I ja que som a l’estiu proposa l’audició de les Quatre estacions de Vivaldi, però recompost per Max Richter i tocat per Francisco Fullana. I una darrera, El mirall dins el mirall, visió minimal d’Arvo Part per a piano i violí. La mar calma com el fons que toca el piano amb les textures aromàtiques del muscat al violí. Trampó i albercocs per acompanyar. I en Pere fa dues propostes ben diferents: Olor,s del disc Pot ser demà de Toni Morlà i de Parsifal de Wagner, l’escena dels Encantaments en la qual es canta als aromes de la natura.
Orquestra Vivalví (Arànzazu Miró, Pere Estelrich, Climent Picornell i Antoni Bennàssar)
