Com comença la seva relació amb la gastronomia?
Exactament, no t’ho sabria dir. Ho he pensat moltes vegades i crec que em ve de la meva padrina. Record estar hores i hores al costat d’ella mentre cuinava. Quan vaig saber que feien FP, de cuina, el meu instint va anar directe.
Per què RARO?
Perquè necessito fer la meva cuina i el que sento sense cap pretensió. Aquí ho puc transmetre amb llibertat. Sóc una persona que, si em deixen espai lliure, puc potenciar més el que sento.
Quin missatge voleu fer arribar amb la vostra filosofia?
Com a cuinera, defensar en els fogons la meva filosofia culinària amb un lema: oferir el que sé fer, gaudir i experimentar. Un missatge que es transmet a sala amb propostes com “en Pinto i en Valdemoro” i altres sorpreses atrevides o rares.
Com veus l’espectacularització de la gastronomia dels darrers anys?
Hi ha un nivell de professionals de cuina altíssim. Però penso que la manera d’enfocar-ho, moltes vegades, es desvia i predomina la publicitat i l’espectacle i la cuina, que és del que es tracta, queda en un segon pla. Està clar que això forma part dels realities… Personalment, no tinc costum de mirar-los.
