Com una implacable màquina del temps, la Covid ha accelerat la transició cap a futurs que fa anys que s’anunciaven. S’ha imposat el comerç online, el teletreball… i també la telegastronomia. Empreses com Glovo o Deliveroo han estat durant aquests mesos la cadena de transmissió entre els pocs restaurants que han pogut resistir i els seus antics comensals. Però l’explosió del delivery té una cara B, o millor dit, un pla B. En nom de l’eficiència, les pròpies empreses de repartiment han començat a muntar les que es coneixen com a Dark Kitchen; cuines industrials on s’elaboren els tipus de cuina més populars entre els clients: japonesa, mexicana, tailandesa, italiana…
Les Dark Kitchen seran a la restauració el que la marca blanca a l’alimentació: la diversitat i la personalitat seran aixafades per un producte genèric controlat per les pròpies empreses distribuïdores. No hi haurà marques, ni cambrers amb qui establir una complicitat que d’anys, tampoc cuiners amb la capacitat de donar un to únic al plat. Tot es courà dins l’obscuritat d’una cuina anònima que reduirà la gastronomia a simple moneda de canvi. És el futur… i ja és aquí.
