3.10, és un celler que han bastit tres socis, els germans Feliu: Miquel i Lluís i Nacho Cordero. Diem que 3.10 és un celler de rondaia per l’evidència que es desprèn de les etiquetes de les seves botelles, directament inspirades en les rondaies mallorquines d’en Jordi des Racó, pseudònim de Mossèn Antoni Maria Alcover, recol·lector d’aquestes narracions populars. I, ens interessam per aquest nom un tant críptic per un celler: 3.10. I ens donen a triar el seu significat entre dues opcions, es tracta de tres amics que volen fer vins 10, o l’altra opció, que fa referència a la narració de Joan Evangelista de les bodes de Canà, en que Jesús transformà l’aigua en vi, recollida en el capítol 2, versicles 3 al 10. Dues opcions ben diferents.

3.10, conreen vinyes als municipis de Manacor i Porreres, unes 12 hectàrees amb varietats autòctones: callet, giró ros i premsal i franceses: cabernet sauvigon, merlot, syrah, sauvigon blanc i viognier. Raïms amb els que elaboren vins blancs, rosats i negres. Degut a la pandèmia fem el tast virtual, cada músic a casa amb la seva copa i Miquel Feliu ens il·lustra sobre el seu vi negre. Vi de capa alta amb reflexes blavosos. D’aroma intens en el que es reconeix el raïm, altres fruites vermelles i les contribucions de la fusta de les botes de roure en les que el vi ha madurat set mesos. En boca destaquen els tanins suaus, l’acidés i l’alcohol ben integrat (14%). Composició: cabernet sauvignon, 40%, callet, 25%, merlot, 25% i syrah, 10%.

I, els músics afinen els seus instruments i proposen bones companyies musicals per aquest vi. En Pere, és el primer en manifestar que d’entrada l’acompanyaria amb Qualsevol nit pot sortir el sol, del mestre Jaume Sisa. I, també de l’òpera de Hansel i Gretel, el duo Abensedgen. El tema de Sisa, justifica, em va venir pel fet de dir que el celler és un celler de rondaia; i el duo de Humperdick pel que té de conte de fades i de bruixes la trama de la seva òpera més coneguda. Arànzazu, es decideix per un concert de piano a quatre mans de Maurice Ravel, Le jardin féerique de la suite Ma mère l’oye. Un concert d’una gran tranquil·litat i extraordinàriament harmoniós. Fanny Marí, proposa Una cosa tranquil·la, meditativa i alhora potent pel seu significat, com el Cant de La Sibil·la, versió medieval, com aquesta d’en Jordi Savall dirigint la Capella Reial de Catalunya, cantat per Montserrat Figueras. Finalment, en Climent, s’inclina per la Balada d’en Lucas, de JL Ortega Monasterio interpretada per Joan Pons. La tria ve motivada perquè aquesta balada és com com una rondalla de la modernitat. L’enyorament de la cala, verge, ara ocupada per estranys.

Orquestra Vivalví (Fanny Marí, Aránzazu Miró, Pere Estelrich, Climent Picornell, Antoni Bennàssar)