Can Majoral, celler ubicat a Algaida, és ben conegut per la seva elaboració de vins en varietats autòctones: gorgollassa, callet o giró ros. També és conegut per fer noves propostes de vins a la recerca de noves sensacions. És el cas del vi que comentam avui. Aquesta vegada la recerca ha anat cap enrere i han recuperat un tipus de vi que antany era habitual preparar a les cases, però que ha caigut en desús. Es tracta del vi bullit, vi dolç aromatitzat amb fruites. L’han titulat Vimblanc, que és el nom que donava la seva família a aquest tipus de vi.

Aquest vi es fa durant la verema ja que s’usa el most dels raïms: blancs o negres. En aquest cas l’han preparat a partir de most de la varietat chardonnay. El most es fa bullir de manera molt lenta a fi de que es vagi evaporant l’aigua fins a la meitat o a una tercera part, segons es vulgui tenir més concentrat o menys el sucre que queda al most. Durant el procés d’ebullició s’acompanya el most de diverses fruites. Cada casa tenia la seva fórmula pròpia, però com es pot suposar els fruits de tardor eren els habituals: codonys, pomes i d’altres. Una vegada bullit el most es deixa fermentar. La fermentació s’atura tota sola en el moment que l’alcohol format mata els mateixos llevats que produeixen la fermentació. El resultat és un vi dolç, d’elevada concentració alcohòlica aromatitzat amb les fruites que han acompanyat l’ebullició. És un vi ideal per acompanyar postres ben dolços: ensaïmades, crespells, quartos, robiols, etc.

I per acompanyar el Vimblanc res com músiques també dolces com poden ser qualsevol de les interpretacions de Hauser i Señorita. En Climent s’inclina per Es fa llarg esperar, de Pau Riba interpretat per Maria del Mar Bonet al disc Alenar (1977). En Pere ha escollit: Coral per orgue BWV 729 de Bach. Títol del coral: In dulci jubilo. Finalment, n’Arànzazu s’inclina per l’obertura de la suite simfònica Masques et bergamasques de Gabriel Fauré Afirma que: sentida avui en concert-gravació de l’Orquestra Simfònica nostra, m’ha entremesclat aquella dolçor del ví (allò més francès de Fauré) amb la preciositat d’escriptura clàssica a l’estil de Mozart que recorda aquest moviment i que hi diu amb el gust de l’ensaïmada acompanyada amb vi, més subtil que mullada en xocolata.

Orquestra Vivalví (Climent Picornell, Pere Estelrich, Arànzazu Miró, Antoni Bennàssar).