L’orquestra Vivalví s’ha retrobat després d’una quarantena que ha durat mesos en els que no hi ha hagut concerts. Però, cadascú a ca seva ha organitzat la seva vida de manera que en aquests temps no hi faltessin els dos ingredients que consideram absolutament vitals i necessaris: música i vi, vi i música. Dues excel·lents mostres de la creativitat humana que procedint de camps tan diferents, de tècniques tan distintes i d’elements tant diversificats, en conjunt, impacten en els cinc sentits amb un efecte complementari i sinèrgic que junta els receptors del sistema nerviós creant una sensació global.
Durant la quarantena no ha faltat de res. De la selecció musical se’n va cuidar en Pere que durant els cent dies que va durar la tancada amb una puntualitat exquisida cada dematí a les vuit ens convidava al concert del dia. Tota la diversitat imaginable d’estils diferents, èpoques llunyanes i pròximes han tengut el seu moment. I al final d’aquest article en tendreu notícia.
Començarem amb la Vuitena Simfonia de Beethoven, la més optimista d’entre les seves nou. També del mateix compositor compartírem la Marxa Turca de Les runes d’Atenes
N’Aránzazu reclosa a Alaró no va tenir cap problema per escollir el vi que podia beure, una botiga al costat de ca seva n’hi oferia just d’una classe de vi mallorquí, així que ho va tenir fàcil. Na Fanny, assídua visitant a totes les fires de vi que es celebren a l’illa tenia el rebost ben proveït. En Pere i en Climent també tenien la bodega particular amb bones reserves, com si haguessin previst el que passaria. En Toni, poc previsor, es va servir de la bona disposició del distribuïdors de 5 Caixes i Mitja que varen travessar l’illa perquè el vi no li faltàs a la taula.
Naturalment i com és habitual en aquesta secció, hem d’esmentar algunes músiques, que en aquesta ocasió serien moltes i variades, fins arribar a un centenar. Sí, podríem citar cent obres musicals que durant tots els matins de confinament compartíem. Ara bé, no citarem totes les obres però sí algunes concretes de quatre compositors: començarem amb la Vuitena Simfonia de Beethoven, la més optimista d’entre les seves nou. També del mateix compositor compartírem la Marxa Turca de Les runes d’Atenes. Mozart fou present amb el Concert per a piano número 21, que s’emprà com a banda sonora de la pel·lícula Elvira Madigan i amb L’Exultate Jubilate, una obra per a soprano i orquestra realment sublim. Wagner va aparèixer de forma obligada el Divendres Sant, ja que a l’òpera Parsifal descriu un moment com Els encantaments del Divendres Sant. També escoltàrem Bach , of course. Del gran mestre d’Eisenach un fragment de la Passió segons Sant Mateu i alguns moments extrets de les cantates. I pel que fa al quart músic que volem citar en aquesta tria, Vivaldi, que dóna quasi nom a la nostra orquestra particular, Vivalví, d’ell compartírem Filiae maestae Jerusalem amb la veu inconfusible de Philippe Jaroussky.
Orquestra Vivalví (Aránzazu Miró, Fanny Marí, Magdalena Mesquida, Climent Picornell, Pere Estelrich, Antoni Bennàssar)
