Gató d’ametlla

És difícil precisar quan es començà a elaborar aquest pastís a Mallorca; allò cert és que la seva presència ja està documentada al segle XVIII. El que fa diferent el dolç mallorquí és l’aportació d’ametlles crues, sense pell; és la contribució de la nostra cuina al pastís. A França, es preparen moltes versions de gâteau: des dels que tenen una presència important de formatge, de iogurt, de xocolata, etc. El pastís bretó presenta gran quantitat de mantega, sense ametlla; i el basc -possiblement influït per la proximitat de la cuina francesa- a més d’ametlla polvoritzada, du una gran varietat de fruites.

INGREDIENTS:

• Una lliura d’ametlla capolada (uns 400 g)
• Un poc més d’ametlla llescada
• 6 ous
• 400 g de sucre
• Un polset de canyella
• La ratlladura ben fina de 2 clovelles de llimona
• Un pilotet de saïm
• 6 cullerades de farina de força (una per cada ou)
• Sucre fi

PREPARACIÓ:

• Separarem els blancs dels vermells dels ous i començarem pujant els blancs fins que tenguin una bona consistència. Hi anirem afegint la meitat del sucre fins que s’hagi fos i integrat. Ho reservarem.
• Començarem a batre els vermells juntament amb l’altra meitat de sucre restant, fins que comencin a tornar blanquinosos i el sucre s’hagi fos per complet.
• Tot seguit, incorporarem la farina als vermells batuts; poc a poc i tamisant-la per tal que no es formin grums.
• Igualment hi afegirem les ametlles, la canyella i la ratlladura de la clovella de llimona.
• Ara hi agregarem els blancs pujats i ho mesclarem bé.
• Untarem amb saïm (es pot fer amb mantega) el motlo on hem de coure el gató. Ho empolsimarem amb una mica de farina i així evitarem que la massa s’aferri a les voreres.
• Encendrem al forn a foc moderat (uns 170°).
• Abocarem la mescla dins el motlo i allisarem la superfície.
• Introduirem el pastís dins el forn fins que ens agradi de color, uns 35/50 minuts. Si cou massa de pressa, abaixaríem la intensitat del forn.
• El deixarem refredar i l’empolvorarem de sucre fi.
• Devem la recepta a Maria Ignàsia Morell Font dels Olors (Palma, 1915- Artà, 2005) i a la religiosa Sor Maria Reus Ferrer (Artà, 1922), que de joveneta havia treballat als Olors i que a l’entrevista (any 2002) es va convertir en suport imprescindible de la memòria de la senyora.

Suscríbete para seguir leyendo