Rubiols de Pasqua

A Mallorca, el dolç de Pasqua per excel·lència és el rubiol. La pasta -dolça i cruixent- té forma de mitja lluna i va farcida amb diversos ingredients -sempre dolços- com és el brossat, les confitures d’albercoc, de cabell d’àngel, de pasta d’ametlla o de flam, tot i que en l’actualitat s’empren nous farcits. Alguns estudiosos de la gastronomia li atribueixen ascendència jueva i altres, medieval. Així com hi ha una gran diversitat de farcits, també hi ha dotzenes de fórmules per elaborar la pasta. Hi ha indrets de les Illes que preparen rubiols amb farcit salat, peix, carn o verdures.

INGREDIENTS:

Per a la pasta:

• 10 unces de saïm (1 unça 33 g aprox. a Mallorca)
• 4 vermells d’ou
• Una tassa de suc de taronja
• 4 unces d’aigua
• 4 unces de sucre
• Mitja tassa d’oli
• Un quilo de farina

Per al farcit:

• Una confitura del nostre gust (cabells d’àngel, albercoc, codony, etc.)
• Flam
• Crema d’ametlla
• Brossat
• Sucre molt

PREPARACIÓ:

• La fórmula és senzilla: farem la pasta mesclant tots els ingredients apuntats més amunt per a la pasta. El saïm ha d’estar a temperatura ambient, no pot ser de gelera.
• Una vegada estigui la pasta ben lligada, no cal que la fem tovar. Així i tot, millor si la fem reposar una estona. Toca quedar fina i bona de manejar.
• Agafarem una porció de pasta suficient per fer el rubiol. L’estirarem amb l’aprimador i li donarem una forma circular. Si és necessari la retallarem amb un motlo rodó.
• Posarem el farcit suficient enmig de la pasta; convé que aquest no sigui excessivament líquid.
• Tancarem el rubiol, doblegant la meitat de la pasta, de baix cap a dalt, descrivint un semicercle i quedarà amb la forma de mitja lluna.
• Tancarem les voreres amb l’ajuda de les puntes d’una forqueta o quelcom semblant.
• En tenir la llauna plena, encendrem el forn a uns 180° i poc després enfornarem els rubiols, al llarg de 25-30 minuts o fins que ens agradin de color.
• Els deixarem refredar abans de consumir. Els empolvorarem generosament amb sucre en pols.

Aquesta recepta, que ens va ser facilitada per Francesca Mascaró Rigo (Campos, 1928) era la que preparava la padrina Mariana, que era cuinera de professió i que va assolir una fama excepcional com a tal, dotada d’un gust exquisit.