Arròs sec de Quaresma

La cuina de Quaresma està lligada al cicle penitencial establert per l’Església catòlica, que també mantenen altres esglésies d’arrel cristiana. La Quaresma té una durada de quaranta dies, els mateixos que tant Jesús, com Moisès i Elies varen dejunar. Són sis setmanes de dejunis (avui, molt poc observats), abstinència de carn, reflexió i purificació personal. Dins la nostra gastronomia, la Quaresma és un temps d’una cuina especialment creativa, de manera que gràcies a l’esclafit de les hortalisses del temps i la utilització de peix i marisc, es pot parlar més de gaudi que de privacions.

Ingredients

• Bacallà
• Arròs pobler
• Ceba
• Tomàtiga
• Carxofes
• Pèsols de bajocada
• Pèsols d’esflorar
• Dues fulles de col borratxona
• Alls
• Julivert
• Safrà
• Oli, aigua
• Pebre bo i sal

Preparació

• Deixarem el bacallà un dia en remull. L’eixugarem, el torrarem lleugerament, el trossejarem i el reservarem.
• Iniciarem un sofregit de ceba tallada fina. Quan comenci a transparentar li afegirem tomàtiga pelada i trossejada, amb alls, julivert i safrà.
• Donarem unes quantes girades al sofregit i hi agregarem el bacallà esmicolat, que mesclarem amb el sofregit al llarg de dos o tres minuts.
• Abocarem aigua calenta –la necessària per fer l’arròs– dins la greixonera on fem el sofregit, quan aquest estigui a punt.
• En haver pegat un bull ja hi podem posar les carxofes, tallades en grells, els pèsols de bajocada i els d’esflorar. Deixarem que doni un bull curt, ja que les verdures acabaran de coure amb l’arròs.
• Hi agregarem, si en tenim a l’abast, dues fulles de col borratxona tallades molt menudes. Seguirem coent.
• Agafarem una paellera o un calderó ample, li posarem un poquet d’oli i començarem a sofregir l’arròs. Quan ens agradi de sofregit, als tres o quatre minuts, amb un cullerot anirem afegint, així com s’ho begui l’arròs, tot el brou i la verdura de dins la greixonera.
• Ho rectificarem de sal i pebre bo i quan l’arròs sembli cuit, 17 o 18 minuts després, apagarem el foc i taparem la paellera amb un drap o un paper d’estrassa i deixarem que es confiti del tot.
• Devem la recepta a Antònia Payeras Carbonell (Sa Pobla, 1932).
• S’ha d’anar amb compte amb la sal, ja que el bacallà sempre n’aporta.
• S’hi poden afegir altres hortalisses, com colflori –que hi diu molt– o també uns espinacs.

Suscríbete para seguir leyendo