Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Cuina amb memòria

Porcella rostida

A Mallorca no s’entén un Nadal gastronòmic a la manera tradicional, sense la porcella (entre 8 i 20 quilos) rostida. Poques vegades se sacrificava un porcellí

Porcella rostida | DM

Porcella rostida | DM

Antoni Tugores

No deixa de ser curiós que les grans celebracions religioses del cristianisme –Pasqua i Nadal– vagin acompanyades d’un consum copiós de carn, fins i tot desmesurat. Anyell rostit, panades, freixura, etc. per la festa de primavera; porcella, farciment i indiot per a la festa d’hivern. Seria congruent pensar que aquest sacrifici de milers d’animals té relació amb els que segons la Bíblia (tant el Levític com l’Èxode parlen d’oferir a Déu sacrificis d’animals amb finalitat expiatòria) s’oferien al Creador; al cap i a la fi, la nostra cultura –també la gastronòmica– té a veure amb la tradició judeocristiana.

Ingredients

  • Una porcella (de 8 o 9 kg)
  • Alls
  • Julivert
  • Llimona
  • Conyac
  • Oli
  • Saïm
  • Sal
  • Pebre bo
  • Patató
  • Enciam
  • Vinagre

Preparació

  • Netejarem la pell i l’interior de la porcella; la penjarem per a que s’eixugui.
  • Al cap d’unes hores, marcarem les tallades per la part interior, sense arribar a la cotna.
  • Dins un morter farem una picada amb dues cabeces d’alls, pebre bo, el suc de dues llimones i oli d’oliva abundant. Ho hem de capolar bé fins a obtenir una crema clareta.
  • Posarem la porcelleta amb la panxa cap a d’alt i dins els talls fets abans, hi posarem sal, pebre bo i llimona i la deixarem talment, dins una rostidora.
  • Al cap d’unes hores, escamparem la picada per damunt la porcella (amb la cotna per avall) amb una cullera. Mantendrem la porcella així tota la nit.
  • L’endemà llevarem tot el suc i girarem la porcella, posant-la amb la cotna cap amunt. El suc que abans hem eliminat del ventre de la porcella ara, passant-lo per un colador, l’escamparem per damunt la pell. A més, hi distribuirem pilotets de saïm aquí i allà.
  • Posarem el forn ben calent, al principi, i no girarem la porcella en tot el temps mentre cou. Així com la posem, l’hem de treure, afirmà Catalina Bestard Quetglas d’Inca (1926) a qui devem la recepta.
  • Quan la pell estigui ben estirada, la brufarem amb un manat de julivert i una o dues copes de conyac, sense mirar massa prim.
  • La deixarem rostir fins que la carn sigui ben cuita. Feta d’aquesta manera, la cotna cruixirà i la carn serà molt bona.L’acompanyarem amb patató fregit (posat deu minuts dins la rostidora) i enciam trempat amb sal, oli i vinagre.
Tracking Pixel Contents