Torró de tambor d’ametlla

Tot i que aquest tipus de torró està molt arrelat a Mallorca no és, en absolut, exclusiu de la nostra illa. Tant a Occitània, com a tot el que era l’antiga Corona catalanoaragonesa, s’elaborava aquest tipus de torró (o dolç), encara que no sempre s’utilitzaven les ametlles, sinó que també es recorria a les avellanes, als nous i als pinyons. En altres indrets també es feia servir la mel en comptes de sucre o es mesclava una part de cada cosa. A casa nostra, amb una gran varietat d’ametlles gustoses, collides quatre mesos abans de Nadal, el tambor d’ametlla s’elabora tan sols amb sucre i ametlles.

Ingredients

• Ametlles mallorquines pelades torrades; igual pes de sucre, mitja llimona i oli de llavors.

Preparació

• Devem la recepta a Margalida Portell Manresa, de sa Galereta de Cas Concos (1917-2005).
• Margalida assegurava que aquestes «coques de torró fort» es feien (i és molt possible que es continuïn fent) a Cas Concos quan arribava Nadal, però també amb motiu d’altres festes assenyalades del poble, especialment per Sant Nicolau.
• Començarem per eliminar la pell de les ametlles.
• Posarem aigua al foc i quan bulli hi tirarem les ametlles.
• Les escaldarem entre mig i un minut.
• Les posarem en un colador i quan hagin refredat, les pelarem amb tota facilitat.
• Quan els bessons estiguin pelats els posarem en una llauna i els enfornarem fins que s’hagin torrat o bé els courem en una paella, girant-los adesiara fins que ens agradi el seu color.
• Podem trossejar les ametlles, fer-ne làmines o deixar-les senceres totes o en part.
• Posarem tot el sucre dins la pella i començarem a coure’l, sense remenar-lo, però sacsant la pella adesiara.
• Quan tengui el coloret semblant al de la mel hi abocarem les ametlles i les mesclarem bé amb el sucre.
• No courem el sucre en excés, perquè si és massa cuit tendrà un gust desagradable.
• Haurem untat una superfície (marbre o semblant o una llauna) amb un poc d’oli de llavors, perquè no s’aferri.
• Amb mitja llimona estendrem la mescla d’una manera uniforme amb molta rapidesa, perquè en molt poc temps se solidificarà totalment «més dur que una pedra», assegurà Margalida.
• Ella solia tallar el torró abans que fos sòlid del tot en forma de gra d’ordi, de rombe, quadrats, o trossejat.
• Pot durar setmanes si el conservam dins pots de vidre, preservant-lo de la humitat.