Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Cuina amb memòria

Molls amb esclata-sangs

Entre setembre i desembre és la millor època per a la pesca dels molls; uns mesos que coincideixen amb els de la cerca de bolets a Mallorca

Molls amb esclata sangs

Molls amb esclata sangs / DM

El moll és un peix que des d’antic es pesca a la Mediterrània. El caracteritza el color rosat i una subtil línia dorada a cada costat. El seu sabor és característic, entre el gust del marisc i el d’un peix blanc com el llenguado (palaia, pedaç...). El moll té una gran presència a la cuina tradicional, molta més que a la cuina actual, donada als peixos sense espina i ‘de tallada’, sovint molt menys saborosos; per contra, el moll ha estat sempre un dels ingredients predilectes a l’hora de preparar guisats amb gusts intensos i aromàtics tan representatius de la nostra àrea geogràfica.

Ingredients

  • Molls
  • Esclata-sangs (o altres bolets, preferentment els més aromàtics),
  • Tomàtiga
  • Farina
  • Llorer
  • All
  • Julivert
  • Patates
  • Oli
  • Pebre bo
  • Sal

Preparació

  • Netejarem els esclata-sangs amb un drap humit o amb un fregall baix de l’aixeta, eixugant-los de seguida amb un paper de cuina.
  • Escatarem i eliminarem les vísceres dels molls. Eliminarem les espines dorsals i les aletes laterals i abdominals, però deixarem el cap dels peixos.
  • A part, haurem tallat en rodanxes no massa gruixades les patates suficients per cobrir el fons d’una palangana de forn. Les fregirem i salarem al gust.
  • Passarem els peixos lleugerament per farina i els fregirem en oli abundant i calent.
  • Reservarem els molls damunt el llit de patates fregides.
  • Iniciarem una salsa de tomàtiga a l’estil tradicional, amb tomàtiga pelada i trossejada, amb una fulla de llorer.
  • Quan la salsa comenci a coure’s, hi afegirem els esclata-sangs trossejats si són grossos i sencers si són petits. Salpebrarem al gust.
  • Escamparem la salsa, en esser cuita, damunt els molls i per damunt la salsa i els esclata-sangs, hi espargirem una picada fina d’all i julivert.
  • Tot seguit, perquè el plat s’acabi de confitar, posarem la palangana al forn, amb foc a dalt i a baix. Més antigament –ens explicà n’Antònia– es posava la palangana baix d’un tambor amb caliu que encalentia el plat i de qualque manera gratinava la salsa i el peix.

Devem la recepta a Antònia Arrom Miquel, una gran cuinera vocacional (Binissalem, 1947-2009). El plat es pot fer d’igual manera amb un altre tipus de peix, de textura semblant als molls.S i disposam d’altres tipus de bolets –com els picornells, rics en aromes i sabor, a tall d’exemple– el plat resultarà igualment excel·lent.

Tracking Pixel Contents