Pagès de Son Catxo: de xeremies, ases i bon vi (1)

No és la primera vegada que Càndid Trujillo, un dels meus mestres de xeremies, em descobreix un tresor gastronòmic. Un d’aquests va ser el bar Alberca de Palma, que regenten Pere i Lucy a la barriada de Son Canals, el qual vaig ressenyar en aquest diari fa gairebé una dècada. L’altra joia és el vi protagonista d’avui.

Escriure sobre el vi Pagès de Son Catxo és parlar de Felip Arnau Rebassa Villalonga. Humil, bona persona, sempre amb una mà per ajudar, tot i que ell també es defineix com a caparrut. És xeremier de sa Pobla —les va començar a bufar l’any 2005— i una de les persones que organitzen la Trobada de Xeremiers i la Fira de Lutiers que se celebra cada any el mes de novembre en aquest municipi. Ha fet molts d’any colla amb Martí Gomila Serra, que actualment s’està recuperant d’un accident que va patir.

Felip Arnau Rebassa no sols és conegut com a xeremier, també ho és perquè és un amant dels ases, concretament de la raça balear. Tot i això, es lamenta perquè considera que els mallorquins no hem sabut donar valor al nostre patrimoni. «Són un animal molt noble, que fa molta de feina i és un gran aliat per fer net, però no hem vetlat a bastament per millorar les característiques de la raça».

Son Catxo es troba a Búger. La seva família és la propietària de les cases dels horts. La possessió de Son Catxo és patrimoni de la família Cordon (propietaris del grup de sanitat privada Quirón). «Joan Peix era el meu padrí. Va néixer en aquestes cases, els seus pares la varen vendre i ell, en ser gran, les va tornar a adquirir i ara hi viuen mon pare i ma mare». Felip Arnau viu just devora, a la casa coneguda com cas Manescal Collut, que va comprar fa dues dècades, quan estava esbucada, i que és l’edifici que surt dibuixat a l’etiqueta del vi. Aquí hi té una hectàrea de vinya. Ell mateix va sembrar ceps bords els quals va empeltar de premsal, gorgollassa i malvasia. Ara la deixa créixer i fins d’aquí a 5 anys no en farà vi. N’explica el motiu: «jo crec molt amb la paraula de la gent major i perquè la vinya es faci bé necessita temps».

Tot el que ha après d’aquest món ho deu a Miquel Marions de Consell, una altra institució del camp juntament amb l’amo en Joan de Can Ribas. El va conèixer l’any 2016 i hi va fer feina quatre anys: «M’ho va ensenyar tot: a empeltar, a esporgar, a desfillolar, a fermar, a despuntar…». No ho havia fet mai. Sempre havia fet de tècnic de màquines recreatives i l’oportunitat de canviar radicalment de feina va sorgir quan passava un mal moment a l’empresa. Tenia 37 anys i un conegut li va dir que Jaume Ripoll, de Vins Ripoll, cercava gent perquè havia de sembrar una vinya pròpia. Aquí va començar l’aventura del vi de Felip Arnau, que la setmana que ve acabarem d’explicar.