Dues ensalades de l’antigor per a l’estiu

El sector primari era fonamental per a l’economia illenca fins fa, relativament, poques dècades; l’arribada del turisme de masses va comportar el traspàs de la gent que es dedicava a l’agricultura, la ramaderia o la pesca, entre d’altres, al sectors de serveis i de la construcció.

La cuina d’aquell temps descansava en dues premisses: consum d’ingredients de proximitat –a ser possible, de producció pròpia– i del temps. Un cert aïllament i un cert primitivisme feren possible tot un seguit de plats genuïns –com l’ensalada pagesa formenterenca– que avui triomfen per la seva qualitat i simplicitat.

Ensalada de segador

Ingredients:

• Patates
• Mongetes tendres
• Ous bullits
• Tomàtiga novella
• Oli
• Sal

Preparació:

• Catalina Bordoy Roig, de Son Barceló (Son Mesquida, Felanitx, 1920), afirmava que, en temps de garbejar, feien aquesta ensalada a mitjan capvespre, per poder acabar la tasca (segar o batre) amb força, aprofitant la fresca de l’horabaixa.
• Bullirem les patates i les mongetes.
• Bullirem ous, un per cap.
• Dins un plat fondo tallarem aquests tres ingredients i hi afegirem tallades de tomàtiga novella.
• Ho mesclarem i assaonarem amb sal i oli.
• Ho menjarem fred.

Trempó amb conserva (pròpia) de moixina

Ingredients:

• Moixina
• Aigua de mar
• Tomàtiga
• Pebre
• Ceba
• Oli
• Sal

Preparació:

• Potser sigui bo recordar la paraula precisa i tenyida d’una certa nostàlgia de Jeroni Solano Martínez (Cartagena, 1931 – Artà, 2004), ex-pescador i jornaler de barca de bou.
• Quan capturàvem la moixina (més endins que el gató), aquest peix formava part de la paga de la tripulació.
• Si en pescàvem moltes, les veníem i en trèiem quatre duros.
• Si en pescàvem poques, les preparàvem per a les nostres famílies i les menjàvem, ja seques, esmicolades, amb trempó.
• Una vegada escorxades i ben netes, les posàvem dins un poal amb aigua de mar i les hi teníem un grapat d’hores.
• Quan havien pres la sal, les trèiem i les penjàvem a un pal de la barca.
• Quan eren ben seques (3 o 4 dies, ja que el vent de la mar actua molt aviat), ja es podien menjar.
• Fèiem un trempó tradicional de tomàtiga, ceba i pebre, trempat amb sal i oli.
• Hi mesclàvem trossos de moixina seca i no necessitàvem llaunes de conserves.
• En fèiem una bona vega!

Nota:

• Per fer aquesta ensalada, podem utilitzar qualsevol tipus de peix sec.