Las recetas de cocina de Antoni Tugores | Frit de matances

El mateix dia de les matances, poques hores després d’haver sacrificat el porc, era costum berenar de frit, aprofitant la carn fresca. Ja no se solia menjar altre plat fins a l’hora de dinar, que se servia després d’acabar d’obrar el porc, sovint a l’horabaixa, un arròs o un aguiat. Hi ha altres plats clàssics del dia, com les sopes i el frit de sang... Sense cap dubte, el frit és un dels que millor es mantenen a moltes cartes de restaurants. A l’actualitat se segueix preparant en un dia qualsevol d’hivern, sense necessitat de fer matances. És un dels menjars més calòrics de la nostra cuina.

Ingredients

• Xulla, llom o carn magra del coll, fetge (tot de porc, com és de suposar)
• Pebres vermellsPatatóLlorer (opcional)
• OliSaïm (opcional)
• Alls
• Sal i pebre bo

Preparació:

• El primer que farem serà bullir el patató necessari; una vegada bullit (uns 20 minuts), el pelarem i el reservarem.
• Dins oli abundant amb un poc de saïm mesclat (podem prescindir del saïm si volem que el plat sigui menys calòric), hi fregirem les tallades no massa grosses de xulla –tampoc han de ser massa gruixades–, que abans haurem salpebrat.
• Tot seguit hi fregirem les tallades salpebrades de llom o de la carn magra, tan sols un moment per cada costat, perquè el llom es cou molt aviat; afegirem aquestes tallades a les de xulla, dins una greixonera. Si fregim massa temps el llom, sortirà surenc.Dins el mateix oli, a continuació hi fregirem les tallades de fetge, igualment salpebrades i per poc temps, ja que també es cou molt aviat.
• Ho reservarem amb la resta.Una vegada hem fregit tota la carn, dins el mateix greix hi fregirem els pebres vermells, trossejats amb les mans, juntament amb uns quants alls i una fulla de llorer (opcional). Els salarem. En estar cuits, els mesclarem dins la greixonera amb la carn.
• El patató, que ja està bullit i pelat (si qualque patata és massa grossa la xaparem per la meitat), el mesclarem també dins la greixonera, que posarem al foc.
• Remenarem tots els ingredients de manera que el patató s’integri amb la resta i prengui el seu gustet.Si és necessari, rectificarem de sal i pebre bo.

Devem la recepta a Antònia Brunet Andreu, madò Antonina Ravella (Son Servera, 1917 – sa Coma, 2015).