Fideus de conill o llebre

La caça era, per a una gran quantitat de famílies de l’Illa una font molt important d’aliments rics en proteïnes: conills, llebres, perdius, cegues, tords, guàtleres... La caça del conill potser era la més usual i l’enginy dels nostres avantpassats contemplava diverses maneres de glapir aquests rosegadors, ja que no tots els caçadors disposaven d’escopeta; a més, estaven menys malmenats -sense perdigons- si es caçaven amb un llaç (que es posava en un pas de conill, a les parets de llenya, sobretot), o amb una sendera (un filat que es posava a la boca d’un cau o en un pas ample), o amb els cans llebrers.

Ingredients:

• conill o llebre
• fideus
• ceba
• tomàtiga
• mongetes
• patata
• sal
• pebre bo
• oli
• saïm

Preparació:

• Després d’escorxar i netejar l’animal, conill o llebre, el trossejarem.
• Si volem preparar el plat tal com ho feia na Joana Galmés Duran, de Son Real (Manacor, 1925-2003), quan estava, amb la seva família, en aquesta gran possessió margalidana, farem tallades petites de la part del coll i de les costelles del conill.
• Dels lloms i de les cuixes en farem unes tallades més grosses. Salpebrarem tota la carn i començarem a sofregir-la dins una greixonera de test, amb oli o saïm o amb ambdues coses.
• Quan la carn estigui ben sofregida, ben daurada, hi agregarem una ceba tallada fineta; quan aquesta comenci a ser cuita -uns 8/10 minuts- hi afegirem tomàtiga pelada i capolada. Ho anirem girant.
• Hi abocarem l’aigua necessària i en haver bullit una estona, comprovarem que la carn comenci a ser cuita. A Son Real, arribats a aquest punt, treien les tallades més grosses i les passaven per la paella amb allets; hi afegien pebres vermells trossejats i fregits amb una fulla de llorer, amb la sal corresponent; afegint-hi una bona paellada de patates, servia de darreria o segon plat.
• És el moment per si hi volem afegir qualque hortalissa del temps (patata per espessir, mongetes, carxofes...). 
• Quan les verdures són quasi cuites hi tirarem els fideus. Llevarem la greixonera del foc quan els fideus estiguin quasi fets i els deixarem reposar i s’acabaran de coure. 
• Han de ser brouosos.
• La possessió de Son Real és a l’actualitat propietat pública i és un lloc ideal per conèixer unes cases medievals i les restes d’una ciutat i un cementeri pretalaiòtic; un lloc ideal per fer senderisme.